Dèficit de sang

Podria semblar que als gironins ens falta sang a les venes si ens atenim a les xifres que hem conegut aquest setmana segons les quals les nostres comarques són deficitàries en donacions de sang. O sigui, que en consumim més de la que donem. Coincidint que dimarts es va celebrar el Dia Mundial del Donant de Sang, instaurat per homenatjar totes les persones que fan donacions altruistes, el Banc de Sang i de Teixits va fer públic que aquest any s'han perdut a casa nostra unes 1.700 donacions. De manera que, fins ara, la recaptació s'ha quedat en poc més de 12.000 bosses de sang. Si tenim en compte que només l'hospital Josep Trueta de Girona en gasta cada dia unes 40, és fàcil fer comptes i veure que els números no quadren. Tot i que les necessitats queden cobertes ja que el Banc de Sang és de l'àmbit de tot Catalunya, s'ha volgut aprofitar l'avinentesa i la proximitat de l'estiu per animar la ciutadania a ser donant. I aquí rau la sorpresa. Tan senzill, segur, ràpid i gens dolorós que és donar sang, i tant que costa. Els donants de sang representen prop del 4% de la població gironina. Tot i que està per sobre de la mitjana catalana, no deixa de sorprendre la reticència a un acte tan altruista. És totalment respectable que una persona ni s'ho plantegi. Però el que és curiós és que en moltes ocasions, quan es pregunta a aquesta persona per què no, no té una resposta lògica. Sembla més una decisió presa amb els peus que amb el cap. O sigui, sense haver-hi pensat. Doncs si ens parem a fer-ho, és fàcil veure els motius que hi ha per ser donant. Per exemple, que és l'única manera de tenir sang, ja que no es pot fabricar. O que pot salvar vides. Fins i tot podria ser que algun dia fos la nostra. Potser és un problema cultural. En comptes de veure la donació com una cosa quotidiana, ho associem a tragèdies. Un bon exercici per veure que de sang en cal cada dia, és el comptador que hi ha al web del Banc de Sang. Allà, grup a grup, es pot veure l'estat de les reserves. Si són normals o són baixes. A l'hora d'escriure aquest article les reserves anaven dels 4 dies, considerades baixes, als 12 dies, en funció del grup sanguini. No estem parlant de setmanes ni de mesos. De fet, la sang té una vida limitada. O sigui que cal anar renovant les existències. I pel que sembla no en som prou conscients. Sobretot els joves. Potser cal insistir per aquí.