Aparcaments de Girona

El dia 3 de juny passat la societat Aparcaments de Girona 2003 SL va presentar al jutjat mercantil de Girona la sol·licitud de concurs de creditors. De la documentació aportada per l'empresa es desprèn un deute important a favor de l'entitat bancària que li va concedir uns crèdits hipotecaris, així com un altre deute menor a favor de l'Ajuntament de Girona per impagament de l'impost de béns immobles.

Aquesta societat va construir els aparcaments al carrer Emili Grahit
–a prop de la nova biblioteca Carles Rahola– (Pàrquing Casernes), amb tres plantes subterrànies, i també al subsòl de les places Miquel de Palol i Prudenci Bertrana (Pàrquing Güell),
a prop de la seu d'El Punt Avui, amb una planta que abasta el subsòl de les dues places. L'Ajuntament va signar una concessió de cinquanta anys de durada per explotar els aparcaments. Si en els primers anys aquests pàrquings varen aconseguir un volum de facturació que permetia fer front a les despeses corrents i a la devolució del crèdit hipotecari, diverses circumstàncies, entre les quals hi ha la política de l'Ajuntament d'establir aparcament de superfície en tot l'entorn, ha fet que la recaptació no arribi ni a la meitat. En aquestes condicions, és impossible atendre tots els compromisos, molt més quan el mateix Ajuntament, pel retard en el pagament de l'IBI, ha embargat l'import de les recaptacions, fet que suposa no poder pagar ni tan sols les despeses corrents.

En aquestes circumstàncies es va intentar obrir un diàleg amb els responsables municipals per trobar-hi una solució. Els canvis en l'alcaldia han comportat –entre altres efectes– un desgovern que ha durat molts mesos. No obstant això, ni tan sols en aquests moments ha estat possible aconseguir una audiència per plantejar possibles solucions. L'equip municipal està ocupat amb festivals i llambordes de colors a la Devesa, i no és prou conscient que la ciutat té problemes estructurals profunds que un dia o altre s'hauran d'afrontar, per ingrats que resultin.

I si no es troba una solució a curt termini és previsible que els aparcaments acabin clausurats, atès que
no podran fer front a les despeses. Immersos en un procés concursal, poden passar anys llargs abans que sigui possible una solució viable,
i en aquest temps, els aparcaments senyalats –abandonats– poden sofrir tota mena de vexacions, atacs, ocupacions i tot el que sigui imaginable.

No entenem que Girona es pugui permetre aquesta situació. Els inversors que varen abocar els seus estalvis en la construcció dels aparcaments ja els donen pràcticament per perduts, però preocupa molt el mal efecte cívic, en una ciutat que precisament està mancada d'aquests equipaments.