La reforma horària

Té tota la raó el secretari general de Treball de la Generalitat, Josep Ginesta, quan afirma que les desastroses infraestructures, especialment les infraestructures ferroviàries del tren convencional, fan arribar tard a la feina a molts treballadors i posen en dubte que es pugui aplicar, amb normalitat, la reforma horària. No hi ha dubte que la degradació accelerada del tren convencional, de rodalies i regionals, implica la fallida de l'estat del benestar i, en conseqüència, fa totalment inviable la reforma horària, la qual cosa és molt negatiu per a la millora, la sostenibilitat, d'un model de vida més just i més humà. De fet, cal no oblidar que amb els trens va començar tot l'any 2007.

La reforma horària és fonamental per al conjunt de la societat catalana. No podem seguir amb un model, antic i antiquat, que fa aigües per totes bandes i és el màxim responsable de la feble competitivitat de moltes empreses de Catalunya. La reforma horària és bàsica per impulsar una veritable modernització del nostre model, econòmic i social, que impliqui la superació de vicis, individuals i col·lectius, que ens fan mal a tots. Hem de poder dormir les hores necessàries com el conjunt dels europeus; altrament cada dia serem menys productius i patirem més malalties. Doncs bé, si per anar a la feina tenim tantes dificultats, atès que el sistema de transport públic ferroviari convencional és tan deficient, això vol dir que si no solucionem, al més aviat possible, el problema de la mobilitat dels catalans no ens en sortirem de cap de les maneres. Catalunya, si vol ser un país amb una millor productivitat i qualitat de vida, ha de procurar invertir molt més en el transport públic, sobretot ferroviari, dels seus ciutadans. Els catalans no podem seguir sofrint, ni un minut més, les conseqüències negatives de la nefasta gestió i manca de planificació del conglomerat Renfe-Adif-Foment. És una autèntica broma de mal gust els 126 punts negres de la xarxa ferroviària convencional catalana. Sense un traspàs del cent per cent de la xarxa ferroviària catalana –renovada i arranjada per l'Estat segons la disposició addicional tercera de l'Estatut–
i el seu respectiu material mòbil, tal com marca l'article 169 de l'Estatut, no serà possible cap mena de reforma horària ni cap millora de competitivitat i, en conseqüència, molts milers de catalans seguiran patint un atur i una precarietat laboral terribles. Ens hem de plantar en el cas del tren convencional. No oblidem que la qüestió del tren, per fer possible una reforma horària racional depèn, al cent per cent, de la voluntat política dels catalans de carn i ossos.