Pedagogia ciutadana

Albert Rivera vol ser “el president català” que “canviï” Espanya. Com vol canviar Espanya el líder de Ciutadans és un misteri que encara ningú, ni ell mateix, ha aclarit. Però hi ha especulacions raonables sobre la qüestió. Totes les declaracions apunten que Rivera i el seu partit aspiren a un Estat més nació encara, que dissolgui els conflictes amb segons quines autonomies, que s'uniformitzi i que es jacobinitzi encara més. Un Estat on la nació, la llengua, l'escola i el finançament autonòmic, siguin més nacionals. On no hi hagi diputacions, o sí, però en forma de governs suaument autònoms. Aquí s'acaba l'invent. Per això no és estrany que Rivera no hagi aprofitat el míting que va fer l'altre dia a Sevilla per replicar Susana Díaz i fer pedagogia de la nova Espanya a què aspira. Ni el PSC ni Ciutadans han proclamat ben clar que la Catalunya que xucla la sang dels andalusos només existeix en la misèria moral i en la demagògia d'alguns. En lloc d'explicar-se, Rivera encara va atiar més el foc i els va amollar: “Vengo de una tierra donde tienes que partirte la cara literalmente para defender la igualdad de todos los españoles, para decir que un catalán y un andaluz son iguales, para poder hablar en catalán y en castellano o para ver un partido de fútbol en la calle.” A qui han trencat la cara a Catalunya per dir que un andalús i un català són iguals? A Rivera? On no li deixen parlar castellà? Als jutjats? Pedagogia de la nova Espanya ciutadana. Que és la de sempre. O pitjor.