Del cavall de Troia tots plegats en tenim un coneixement exhaustiu. Sovint l'esmentem per a demostrar que alguna persona de confiança és amb nosaltres per a anar en contra nostra. També tenim una idea d'El Príncep de Maquiavel, tractat de tota mena de trampes per a exercir el poder. De sobte, aquests elements ens han aparegut incontestables, a ple solstici d'estiu. Protagonistes: d'una part, el ministre de l'Interior del govern d'Espanya en funcions, Jorge Fernández Díaz, militant del PP. De l'altra, el cap de l'Oficina Antifrau del Parlament de Catalunya, Daniel de Alfonso Laso, magistrat, amb una àmplia formació en dret penal econòmic i blanqueig de capitals. Al fons, a punt de fugir pel fòrum, la figura impertèrrita d'un Mariano Rajoy que fins ahir al programa de Josep Cuní encara es prometia que guanyava les eleccions.

L'acció es desenvolupa al despatx del ministre, un dia del 2014, quan el cap de l'Oficina Antifrau manté una conversa amb el ministre de l'Interior. Algú ha deixat connectat un mòbil que gravarà tota la conversa dels personatges. El tema consisteix en la possible corrupció de membres dels partits –o propers als partits– independentistes de Catalunya, ERC i CiU. De Alfonso Laso porta al ministre un informe negatiu. No ha trobat indicis de res de res dels possibles delictes que el ministre havia manat investigar. Quatre hores de deliberacions entorn del tema que en el moment de fer aquest article encara no han sigut del tot revelades. El desenvolupament de l'argument, doncs, queda per veure, tot i que ja hi ha esplèndids episodis a tenir en compte. Un d'ells és el coneixement de l'acció d'espionatge per part del president, ara en funcions, Mariano Rajoy, com es detecta a la cinta de la gravació.

Conclusió: El ministre FernÁndez Díaz va manar al cap de l'Oficina Antifrau, De Alfonso Laso, investigar un possible delicte, no existent, entorn dels partits que encapçalen l'independentisme català, i les entitats ANC i Òmnium. Són investigats els membres de la Generalitat i tot l'entorn, i els regidors d'ERC als ajuntaments. Tot i les profundes recerques del magistrat, no s'ha trobat cap indici de res. Teca per a fer-ne una obra literària de conxorxes i misteris, perquè de la mà que ha deixat el mòbil a la tauleta, encara no se'n sap res.

El que sí se sap És que Catalunya no pot seguir ja més dintre d'un estat que fa perseguir els seus representants. Que ens introdueix cavalls amb el ventre ple de trolls, que organitza un Watergate, lligat a Maquiavel. Tot per a destruir la voluntat majoritària del poble.

Ajuntem-nos tots, ho sentiu bé? Totes i tots. Fem el nostre Estat. Lluny d'uns governants que des de sempre ens odien i que sovint han parlat, fins i tot, de destruir-nos.

De moment, tots els partits del Parlament, menys el PP, han demanat la dimissió dels dignes protagonistes d'aquesta història.