Coherència electoral

Quan Jorge Fernández Díaz va ser nomenat ministre d'Interior la impressió general entre tots els que no formen part dels genuflectants va ser que acabaven de donar una arma a un ximple. Per no desmentir aquesta opinió, ha nomenat comissària una verge, ha identificat un àngel entre els seus escortes, ha fet fabricar informes falsos i els ha filtrat als mitjans adeptes, s'ha confabulat amb el responsable antifrau de Catalunya per utilitzar-ne els serveis amb finalitats polítiques i hi ha implicat el president del govern espanyol sense que hi hagi hagut cap altra reacció que l'estupefacció dels que encara no saben en quin país viuen. Des de diumenge passat, però, potser ja se n'han adonat: viuen en un país en què 7.800.000 ciutadans acaben de donar suport a un partit que arrossega una processó incessant de casos de corrupció que no es limiten a l'entorn dels seus protagonistes més mediàtics sinó que abasten una xarxa de complicitats polítiques, mediàtiques i judicials tan àmplia que han aconseguit que siguin contemplades com a pròpies i naturals del sistema. Viuen en un país que ha revalidat un estil de govern incapaç de crear ocupació, de revitalitzar l'economia, de fomentar la cultura, de resoldre la plurinacionalitat.... Viuen en un país on 5.364.000 vots més han anat a parar a un altre partit que no sap com desprendre's de les hipoteques –l'aburgesament ideològic i una estructura fossilitzada sense lideratges nous– ni com combatre l'esperpent que regna al seu voltant. Viuen en un país que es mira la tele i es pensa que és el mirall.