Salvar els mobles

No sé qui va començar a dir salvar els mobles, però segur que no era cap mariner. Quan una nau s'enfonsa, els mariners salven les dones i els fills. No se'n sap de cap que hagi cridat: “Salveu els mobles!” Tampoc no devia ser un desnonat. Què en faria, dels mobles, no tenint on posar-los? Però ara jo penso en una desnonada del segle XIX, mare de família nombrosa que va viure en un mas que avui és deshabitat. Van desnonar-la d'aquell mas perquè el seu home ho havia perdut tot jugant. El dia que va passar això el poble sencer –eren pocs– va anar a veure com mare i fills treien tots els mobles que podien, mentre el jutge i els agutzils o el que fos vigilaven. Volien el mas, no el que hi havia a dins. Ningú no va dir mai, però, que aquella dona havia salvat els mobles. Deien que havia salvat tot el que havia pogut, que havia sabut tornar a començar i que havia tornat a aixecar la família. Ella i no el marit. És per això que un besnét seu va parlar-me'n. Com segurament tots vostès, a casa seva, de petit, ell tampoc no havia sentit a dir mai salvar els mobles. Qui ho va començar a dir, doncs? El cas és que fins avui, després de les eleccions molts periodistes han dit o han escrit que un partit o un candidat o fins i tot Fernández Díaz ha salvat els mobles. I a Catalunya, han dit o escrit que els ha salvat Convergència. I a Espanya, el PSOE. Seran capaços de refundar el partit i tornar a aixecar la família? Com passa en quasi tot, també el partit de Catalunya que ha salvat els mobles va més avançat que el d'Espanya. Vam encendre les fogueres de Sant Joan. Dos dies després votàvem. Volíem cremar el PP i hem socarrimat Podem. Els tocarà salvar també els mobles?