Marxem el més aviat possible

o va expressar aquest dimecres obertament davant el ple del Parlament el president Carles Puigdemont: “Davant de tot això, què podem fer? Li diré molt ràpid: marxar el més aviat possible.” El “tot això” al que es referia el president eren els greuges contra Espanya de sempre, però amb l'afegit del que Puigdemont va qualificar d'“escàndol més gran de la democràcia”: la conspiració entre el director de l'Oficina Antifrau i el ministre de l'Interior espanyol contra els partits independentistes, la negativa del Congrés Espanyol –amb el suport del PSOE, cal no oblidar-ho– que Fernández Díaz doni explicacions del cas, agreujat amb l'anunci del judici contra l'expresident Mas, l'exvicepresidenta Ortega i l'exconsellera Rigau per haver posat les urnes el 9-N. És a dir, mentre un ministre espanyol i, literalment, un traïdor al mandat del Parlament de Catalunya s'estalviaran el jutjat –un fet que seria indubtable en qualsevol país civilitzat per a tots aquells que haguessin utilitzat fons públics per destruir l'enemic polític–, els responsables polítics d'un fet polític hauran de respondre davant els tribunals com vulgars delinqüents.

Efectivament, davant aital panorama i amb la perspectiva que la situació política espanyola no canvia, ni sembla que hagi de canviar anys a venir, la millor opció és accelerar la sortida. Tirar endavant el full de ruta previst, recuperar la CUP –o que ells hi tornin, millor dit– i intentar assolir més suports en l'àmbit de l'esquerra dels comuns, aquests que, a hores d'ara, encara no s'adonen que amb Espanya no hi ha camí per córrer, que el referèndum que tant anhelaven i prometien només se'l van creure els de sempre i que, si volen, ens podem estalviar quatre anys d'humiliacions financeres i de desgreuges en obra pública. Tot allò que ja sabem que Espanya fa amb aquells que discrepen.

De fet, podríem fer com ha fet Escòcia després del referèndum del Brexit: al·legar que els resultats de les eleccions a Catalunya no tenen res a veure amb el còmput estatal i demanar una sortida a la Unió Europea. Fins i tot Rajoy ho agrairia: sense els diputats catalans ho tindria millor per assolir ser president de nou.

H