Consideracions del 26-J

Mai cap procés electoral no es pot donar per finalitzat el vespre de l'escrutini. Es prolonga aquella mateixa nit als platós de les televisions, l'endemà en els editorials dels comentaristes més rellevants i durant algunes setmanes a través de les interpretacions, aparentment més reposades, dels politòlegs. Tampoc no es pot donar per començat en el decret de convocatòria de les eleccions. És des d'aquestes constatacions que s'ha de fer les anàlisis electorals de les eleccions del 26 de juny. La mateixa convocatòria era atípica i en el procés hi han intervingut circumstàncies alienes que podien incidir, o no, en el comportament electoral.

En política no hi ha anàlisis estanques. Tot comportament electoral aliè, proper en el temps, tendeix a incidir en les anàlisis i conclusions que es facin concernents a qualsevol d'ells. Fins i tot un comportament pot autocondicionar-se en cas de
repetició de les eleccions; és la base del sistema de ballottage. Salvador Cardús havia comentat que, conegut el resultat l'endemà mateix del 20-D, els electors haurien votat diferent. Tal com han anat els resultats del 26-J hem de convenir que, i no precisament l'endemà del 20-D, s'ha votat diferent. Però no tant, ni per tot arreu.

En les dues eleccions, la del 20 de novembre i la del 26 de juny, s'observa un comportament diferent a Catalunya i a l'Estat espanyol. Quines són les causes? Els respectius marcs conceptuals, els quals, en política, configuren les ideologies. No es poden veure ni sentir. Els coneixem, els comparem, i els contrastem. Cada paraula es defineix en relació amb un marc. Cada paraula evoca un marc. S'ha especulat i afirmat que amb el posicionament de la CUP en la investidura del president de la Generalitat i en el rebuig dels pressupostos, el procés independentista quedava tocat, fins i tot definitivament superat, però l'independentisme, tal com va destacar en portada El Punt Avui l'endemà de les eleccions, es manté intacte.

En fer referència, al començament d'aquest article, que en el procés electoral hi han intervingut circumstàncies alienes que podien incidir, o no, en el comportament electoral, pensava en el Brexit. No n'ha tingut. Pot tenir-ne, però, quan si hi ha nou govern, se'ns torni a enviar a l'espai sideral. Jo recordo que després de l'estrepitós fracàs del projecte de Constitució europea es va fer, corrents, el tractat de Lisboa que en reprenia una part.
Irlanda el va sotmetre a referèndum el 28 de juny del 2008 i el 53,2% dels votants es varen expressar en contra de la ratificació i el 2 d'octubre del mateix any, només 95 dies després, el 59% la van acceptar. No descarto un nou referèndum al Regne Unit. O si no, la independència d'Escòcia pot assenyalar camins. Rajoy ja hi està ajudant.