Escurçar els terminis

La situació a Catalunya i a Espanya pot fer que l'any que falta per complir el termini fixat al full de ruta es faci etern. No pas per acció nostra —prou que sabem de perdre el temps matusserament amb discussions estèrils sobre el RUI, la DUI, l'oficialitat de la llengua, l'exèrcit català i el sexe dels àngels— sinó per l'impuls sostingut de l'Estat espanyol, decidit a acabar d'una vegada per totes amb qualsevol bri de diversitat.

Espanya menysprea l'Ajuntament de la capital quan ni tan sols es digna a respondre el requeriment de manca d'habilitació del CIE. La vicepresidenta espanyola va deixar ben clar ahir que Ada Colau ha de jugar amb les seves petites competències municipals i no ficar-se en els assumptes de la gent gran. El càstig diari que infligeix Renfe i Adif a milers de catalans demostra de forma constant la impotència de la Generalitat. Que les clavegueres de l'Operació Catalunya funcionen a tot gas ho reconeixen els seus mateixos executors. El Tribunal Constitucional declara inconstitucionals les idees i sufoca el més mínim moviment legislatiu del Parlament. L'acció exterior de la Generalitat és objecte d'informes que alerten del seu “perill per a la imatge d'Espanya”. Com va dir el president Puigdemont a El Punt Avui TV, “ens empenyen a marxar com més aviat millor”. Què més hem d'esperar? De veritat hem d'esperar un any més per aprovar la Llei de Transitorietat?