Cues gironines

El temps de canícula és sinònim per a les carreteres gironines de l'arribada de les cues. I és que malgrat que sempre es critica amb duresa el desenvolupament radial de l'Estat espanyol, sovint el gironí també té la sensació que el país es fa des de Barcelona cap enfora. No deixa de ser curiós que un veí de la Diagonal barcelonina pugui arribar fins al seu pis de Calella de Palafrugell o fins a Platja d'Aro havent anat sempre en doble carril, ja sigui per autopista o per autovies.

Els gironins, en canvi, hem de seguir patint algunes situacions que amb una mica de bona voluntat podrien haver-se solucionat fa anys. Les modificacions de Llambilles introduïdes fa uns anys no han permès fer desaparèixer les cues en les hores punta durant tot l'any ni a l'estiu els dies de platja, ja sigui d'anada o de tornada. Ara el govern posa a licitació noves millores en aquest punt, tot esperant que un pas elevat per a vianants i el fet d'evitar tots els girs a l'esquerra permetin donar fluïdesa en aquest punt cap a la costa o cap a la capital, segons sigui el cas.

Les variants de Cassà i Llagostera tampoc permeten per a un gironí arribar fins a la Costa Brava centre a una velocitat mitjana acceptable quan la calor es fa sentir més. Fa molts anys que es parlava de l'anella de les Gavarres, però els diners es van acabar quan va finalitzar el projecte que beneficia principalment els de la capital.

Precisament, per l'altra banda de les Gavarres, tota la carretera que passa per Celrà i Bordils, fins arribar a la zona de la Bisbal i Begur, són nous colls d'ampolla amb trànsit dens i continuat com ho són aquestes dates. Els semàfors de Celrà i els de Bordils acaben provocant llargues cues amb el retorn des de les platges. Un altre punt millorable és l'enllaç de l'N-II amb la carretera que va cap a Roses. El tram anterior a la part desdoblada acaba suposant maldecaps reiterats per als usuaris més habituals.

En temps de crisi, sembla difícil que aquestes vies problemàtiques trobin solució amb rapidesa. Per tant, l'únic que ens queda, als gironins, és garantir-nos que el vehicle amb què viatjarem anirà equipat amb un aire condicionat per fer més suportable l'espera i escollir l'emissora o el grup de música que ens acompanyarà en la lenta processó fins a la sorra.