Esteve Ripoll, un activista

Esteve Ripoll i Cornell, una figura imprescindible, per entendre, en clau empordanesa, molts fets importants de l'etapa de la transició democràtica, va morir ahir als 75 anys. Havia nascut a Castelló d'Empúries el 1941. Pastisser i flequer de professió, des de molt jove va participar en el moviment cívic, social i polític.

L'Esteve era un activista cultural i social, i home de teatre, fins que un dia de setembre del 1973 va saber que el seu amic, el capellà Joan Alsina, amb qui havia jugat de petit pels carrers de Castelló d'Empúries, havia estat assassinat a Xile per la dictadura de Pinochet, perquè creia en la teologia de l'alliberament i en el socialisme democràtic de Salvador Allende. Esteve Ripoll en va quedar molt afectat, i va decidir entrar en política, primer en alguns moviments encara clandestins de l'Espanya franquista, com Convergència Socialista, després s'integraria en el projecte del PSC i seria elegit regidor, en diferents etapes, a partir del 1979, i alcalde de Castelló des del 1983 fins al 1987, va ser diputat provincial a la Diputació de Girona, i també va anar a la llista del PSC pel Congrés dels Diputats el 1977, encapçalada per Ernest Lluch.

A causa de la seva militància, figurava en una llista de la gent que hauria estat detinguda i suposadament afusellada en cas de triomfar el cop d'estat del 23-F del 1981. També va ser denunciat per la Guàrdia Civil, just fa quaranta anys, per haver col·laborat amb el moviment de la Marxa de la Llibertat, quan va passar per l'Alt Empordà.

El seu paper a l'Ajuntament de Castelló d'Empúries, juntament amb l'alcalde Francesc Brossa va ser fonamental per a la salvaguarda dels aiguamolls de l'Empordà. Era complicat, però van saber trobar les eines adequades, primer utilitzant la figura del “paisatge pintoresc” i denunciant al Ministeri de Cultura que el paratge de les maresmes empordaneses estava en perill d'extinció, i des de Madrid es van aturar les obres de la carretera i les excavadores. Després d'anys i molts conflictes, el primer document quer va signar Esteve Ripoll, com a alcalde, el 1983, va ser l'acte de comunicació als titulars de les propietats dels aiguamolls que aquest espai havia estat declarat parc natural.

També va jugar un paper transcendental en la guerra de l'aigua de la badia de Roses, entre regants i ajuntaments, fins a la solució de la planta potabilitzadora que va assegurar el subministrament d'aigua a Roses, Cadaqués i Empuriabrava. Un altre capítol va ser el conflicte de la contaminació de la Muga, provocat en part pel mal funcionament de la depuradora de Figueres. Esteve Ripoll es va presentar davant l'Ajuntament de Figueres amb peixos morts per denunciar el fet.

Era sorprenent, imaginatiu i alhora teatral amb algunes actuacions polítiques, però sempre se'n sortia. La part més teatral, segur que li venia de la seva afició, ja que va estar vinculat com a amateur, durant molts anys, al món de la faràndula.

Esteve Ripoll ha deixat escrits nombrosos articles i col·laboracions en diferents publicacions locals i comarcals. Com a experiència literària va publicar a Columna-Pont de Pedra Romanços de l'Empordà (1993), La llegenda del Bruel de Castelló (1993), Una vida en solfa Antoni Agramont i Quintana (1997) i Biografia del mestre Buscarons (1999).

Els darrers anys de la seva vida, des que es va jubilar i mentre la seva malaltia li ho va permetre, els va passar en el seu univers, un semisoterrani a casa seva envoltat de llibres, papers, fotografies i records del seu arxiu personal, que té, pel cap baix, uns 10.000 llibres.

Esteve Ripoll va ser homenatjat i reconegut l'any 2014 amb el guardó L'Espiga i el Timó d'Or.