‘No Border Camp'

“Impressionant la manera en què els refugiats han desaparegut dels mitjans de comunicació i de la nostra consciència...” És la piulada que feia ahir Pablo Simón, un metge de Granada al qual no tinc el gust de conèixer però a qui li haig de donar tota la raó. Malauradament l'agenda política ens ha fet deixar en segon terme el drama dels milers i milers de refugiats que viuen en camps de refugiats, molts d'ells militaritzats, i dels milers que encara avui intenten arribar per mar a les costes d'Europa fugint de la guerra i mirant de trobar un futur, un futur incert en la majoria dels casos. Precisament des de dilluns se celebra a la ciutat grega de Salònica la No Border Camp , una acampada solidària en suport dels refugiats a la qual hi participen joves arribats de tot Europa, joves que volen denunciar el tancament de fronteres acordat per Europa i la vulneració de drets que es donen als camps militaritzats, on no està permesa la lliure circulació de les persones. La inacció dels governs i l'exagerada burocràcia contrasten amb el treball, més difícil ara, dels voluntaris que s'acosten als camps per col·laborar en l'atenció als refugiats. Perquè la situació, lluny de millorar, empitjora cada dia que passa. La UE trigarà almenys 43 anys a complir el seu compromís de reubicar les més de 160.000 persones que han demanat asil i que es va comprometre a acollir en dos anys, si segueix fent les coses com fins ara. Només cal veure el nombre de persones que han arribar a l'Estat espanyol, que el dia d'avui no arriben a les 300 persones.

Com bé ens retreu en Pablo, no podem oblidar-nos dels refugiats, hem de continuar visualitzant-los i, sobretot, vetllar pels seus drets. Es mereixen tota l'atenció i més, i no hem d'esperar que centenars de persones es deixin la vida al Mediterrani per convertir-los en una prioritat. No els podem abandonar sinó que hem de continuar exigint als líders europeus que es preocupin més de facilitar-los una acollida digna que no pas de barrar-los el pas.