Onades

Com que l'estiu és l'estació de les platges i dels banys de mar, ara la calor també arriba en onades. De moment, a Catalunya, aquest estiu d'onades de calor n'hem tingut dues. La primera ens va agafar a tots una mica desprevinguts, però va servir perquè els detractors de l'estiu abandonessin la llarga letargia d'hivern i reviscolessin. Any rere any, relacionen la calor i l'estiu amb les cues, el canvi climàtic, els reagrupaments familiars i els mosquits. ”L'estiu, l'estació dels divorcis”, diuen. Els més moderats d'ells encara mig amnistien les nits. Els altres, ni això. Odien la calor i l'estiu amb la mateixa intensitat que el sol d'agost les marinades. Però anem a la segona onada. Tal com els meteoròlegs han pronosticat –i no hi ha gaire res que ens faci pensar que aquesta vegada ho encertin –, si tot va bé, avui haurem començat a superar la segona onada de calor de l'estiu de l'any 2016. “De fet, serà una onadeta”, va dir-nos fa uns dies un meteoròleg suplent d'aquells que els de TV3 ens entatxonen cada estiu per sorpresa, aprofitant que la calor ens ha atuït i que encara estem colpits pel que acabem de sentir al Telenotícies. Que si Turquia, que si Louisiana, que si Niça, que si Fernández Díaz… Sovint, però, els acabem fent cas. Aquests nous meteoròlegs tenen la bona fe de voler-nos dir què ens pot passar i, en contrapartida, nosaltres els corresponem donant-los un vot de confiança ni que sigui per mostrar al món que som més magnànims amb ells que no els capitostos dels partits espanyols dits de l'oposició amb el president o expresident Rajoy. Que això, avui, sí que no hi ha manera de poder preveure com acabarà. I que no hi ha tampoc cap meteoròleg o politicòleg en tot el regne prou clarivident per endevinar-ho.