Sainet

Quina setmana, la passada! Quin sainet ens va tocar viure! L'escenari? El Congrés espanyol. Els actors? Diputats catalans que semblaven competir entre ells per veure quin era capaç de protagonitzar la peça més ridícula. El primer, Xavier Domènech, intentant fer-nos creure que podia convertir-se –per la gràcia de Déu i de Susana Díaz– en la tercera autoritat de l'Estat. I això amb els imprescindibles vots dels antics convergents, a qui des de les files del mateix Domènech s'ha acusat incansablement de ser poc menys que la reencarnació de Margaret Thatcher. Però bé, si pots obrir la porta per governar a Barcelona a un partit al qual prèviament has qualificat de mafiós i de saquejador, és lícit que et vegis capaç de fer qualsevol cabriola política, per complicada que sigui.

Al final de tot, però, Xavier Domènech i els seus van acabar votant Patxi López, el candidat del PSOE a presidir el Congrés. L'home que fa uns anys va arribar a ser lehendakari amb el suport del PP, després d'unes eleccions en què una part important de la societat basca en va quedar exclosa a causa de la famosa i poc democràtica llei de partits. Precisament, la posterior derrota de López davant de la popular Ana Pastor va provocar les ires del diputat comú (i candidat a liderar Podem a Catalunya) Raimundo Viejo. Aquest va fer una de les piulades més fastigoses que es recorden, en relacionar el no suport dels diputats independentistes catalans al transversal López amb les víctimes de l'accident de tren d'Angrois, en què una vuitantena de persones hi van perdre la vida.

I per acabar-ho d'adobar, què me'n diuen del desconcertant Francesc Homs? De l'home que tant competeix amb Domènech pel premi a la candidatura impossible, com pacta amb el PP la cessió dels seus vots a canvi d'aconseguir el grup parlamentari. Mala setmana per a la nova política, aixafada pels vells tics d'uns i altres. I el peix del cove? Se l'han endut la Puta i la Ramoneta. Diuen que les han vist prop de la Porta d'Alcalá, amb una rialla als llavis. Final del sainet.