Catalunya acorralada

Fins ara el procés català cap a la independència ha estat una mica com el joc del gat i la rata entre Catalunya i l'Estat. Declaracions i lleis suspeses, canvis de noms de conselleries, tramitacions parlamentàries plenes d'eufemismes per esquivar la persecució judicial, etcètera. El temps fixat després de la victòria independentista del 27-S s'escurça cada cop més, i això fa que, de mica en mica, ens apropem a l'hora de la veritat. El llegendari general xinès Sunzi va escriure fa gairebé 2.500 anys que no convé acorralar l'enemic fins al punt de deixar-lo sense opcions, perquè serà aleshores quan ja no tindrà res a perdre i estarà disposat a fer el que sigui. Catalunya s'apropa a aquest punt d'inflexió. La reforma legislativa espanyola que va atorgar al Tribunal Constitucional la prerrogativa de controlar l'execució de les seves sentències presenta el risc d'arraconar Catalunya fins al punt de no retorn d'haver d'exercir l'autodeterminació de forma explícita i efectiva. Aquesta setmana, el TC ha advertit al Parlament que no pot tramitar les conclusions de la Comissió del Procés Constituent. Si ens quedem sense opcions per complir el mandat democràtic del 27-S –alhora que veiem com es deterioren els serveis bàsics per manca d'autogovern real– ens podríem trobar aviat sense alternatives, sense marge de maniobra per fer els passos previstos al full de ruta, i ens veuríem obligats a tirar pel dret. Qui avisa no és traïdor.