De set en set
Com una illa
I si estimar fos, tan sols, arribar a ser l'illa d'algú?
I si estimar fos, tan sols, arribar a ser l'illa d'algú? El salvavides turgent i acolorit que apareix del no-res en el revolt d'una onada del reconsagrat mar de llàgrimes que ens ha tocat de viure? Quan pensem en una illa subratllem conceptes com descans, aventura, solitud i objectius. Vull ser la teva illa, el territori dolç i amable on aterres quan et cal una pausa. Vull ser el destí del teu vol. L'adreça del teu desig d'expansió. M'agradaria ser el peix llampant que veus amb les ulleres de submarinista i la roca amable que s'adapta a la teva mà nerviüda quan escales com una bestiola sense pes. Ser la roda de la teva moto en el camí polsegós que recorre l'illa. L'impuls del teu cervell a l'hora de conèixer gent. La diva Jurado cantava allò tan cursi de “como una ola, tu amor llegó a mi vida”, quan en realitat volia dir “com una illa”. Pobreta. Tornem a l'illa que voldria ser-te: platges precioses on tocar-te a còpia de paraules com si fos l'última nit del món, l'última onada del món, l'última esquena del món. Deixa'm venir amb tu. Està esplèndida, la lluna, aquesta nit: les ombres creixen dins de casa i si tanco els ulls et veig les roques, les onades, les platges i les olors que t'embelleixen a l'altra banda de l'oceà. Vespreja, i ara deus ser a dins d'una banyera plena fins al límit mentre jo, tota jo, genolls, llavis, ulls i front endrapo clares d'ou i em deixo abraçar per aquella cançó que, probablement, avui sonarà quan ballis amb el sol a la pell i el meu record a la punta de la llengua.