Recuperació i riscos globals

L'economia global creixerà aquest any un 3,1%, la mateixa xifra que el passat 2015, i s'espera que el 2017 ho faci a una taxa similar, per sota del 3,5%. Són xifres inferiors a les que s'observaven abans de l'inici de l'anomenada Gran Recessió el 2008, per sobre del 5%. Ens trobem, encara, immersos en un recuperació dificultosa. Això és cert si observem les economies desenvolupades que creixeran un 1,8% per terme mig aquest 2016 i la mateixa xifra el 2017, quan abans de la crisi ho feien per sobre del 2,5%. Entre les economies emergents hi ha més diversitat, però les xifres agregades també són menors que les anteriors a la crisi.

En l'informe Econòmic i Financer d'Esade aparegut a principis d'aquest juliol assenyalem una sèrie de riscos existents a l'entorn global que podrien implicar un alentiment addicional de la recuperació. Una primera qüestió és la necessitat que la Reserva Federal, que ha iniciat ja un canvi de direcció de la seva política monetària, apugi els tipus d'interès de manera gradual i observant l'estat i la reacció de l'economia global. Un augment massa ràpid podria implicar una sobtada apreciació del dòlar que provocaria retirades de capitals des de les economies emergents cap als Estats Units. Això ja va passar ara fa un any, i va generar problemes de finançament tant a les empreses com als governs d'un bon nombre de països emergents, i els va fer alentir la seva activitat. Per evitar-ho, la Reserva Federal hauria de posposar qualsevol augment dels tipus d'interès fins a començament del 2017.

Una segona font de problemes són les turbulències als mercats financers. La incertesa respecte de la fortalesa de la recuperació econòmica global i els dubtes sobre la salut d'algunes institucions financeres van generar, als primers mesos d'aquest 2016, un episodi de caiguda de les borses i augment dels tipus de finançament. És possible que en el futur pròxim es repeteixin episodis d'aquest tipus i el principal perill és que es traduïssin en una caiguda del flux de crèdit, tant als països desenvolupats com als emergents, que acabés portant a una nova recessió. Per evitar-ho cal que els governs estiguin atents a la salut dels seus bancs, i es recapitalitzin aquells que mostrin problemes. També cal que els bancs centrals es mostrin disposats a proporcionar liquiditat addicional en el cas que les tensions als mercats financers es reprodueixin.

La caiguda dels preus del petroli era i és una bona notícia. El petroli és un factor productiu molt important i el seu abaratiment ha de fomentar en general l'activitat econòmica, de tal manera que els evidents inconvenients per als països exportadors han de ser compensats amb escreix pels avantatges que experimenten els importadors, que són la gran majoria. Com que la caiguda inicial va ser molt ràpida, els exportadors en van patir de seguida les conseqüències, mentre que els importadors no van notar els efectes positius. Aquests no van poder augmentar amb rapidesa el consum de les famílies i la compra de béns d'equip per part de les empreses, a causa, entre altres raons, a l'elevat nivell d'endeutament de famílies i empreses. Sembla que els preus estan experimentant una certa reacció a l'alça que haurà de fer més fàcil el procés d'ajust cap a una altra situació d'equilibri on l'efecte general positiu es faci realitat.

L'economia xinesa, una part important de l'economia global, ha reduït la seva taxa de creixement des de l'11-12% previ a la crisi fins a un 6,5%. És el resultat d'un canvi de model econòmic, d'un de basat en les exportacions i la inversió empresarial a un altre més basat en el consum de les famílies i la provisió de serveis públics. És un canvi bo per a l'economia mundial, perquè la Xina passarà de ser bàsicament un país productor a un país que també consumeixi molt, la qual cosa millorarà el nivell de vida dels seus ciutadans, però també el volum de demanda global, generant activitat econòmica per a tota l'economia mundial. Una cosa molt bona per als països desenvolupats amb taxes d'atur massa elevades. Sembla que, en la transició d'un model a l'altre, el govern xinès evitarà que el creixement caigui per sota dels nivells actuals, la qual cosa hauria de contribuir a fer que l'economia xinesa contribueixi a un creixement global equilibrat. També cal que el govern xinès vetlli per la salut dels seus bancs.

Les darreres setmanes s'hi ha afegit una nova font d'incertesa: el resultat del referèndum per a la sortida del Regne Unit de la Unió Europea. L'anomenat Brexit pot ser per al Regne Unit un problema econòmic que disminueixi el seu creixement. En canvi, per a la Unió Europea és bàsicament un problema polític. Una nova crisi existencial en la seva història. Cal que els governs trobin la manera de rellançar el projecte europeu, sobretot fent-lo més atractiu per als ciutadans, i evitar que els problemes polítics s'allarguin massa i esdevinguin també problemes econòmics. La UE ha de recuperar el seu paper d'instrument útil tant per a l'estabilitat política com per al creixement econòmic. Si els governs i les autoritats econòmiques no aconsegueixen controlar els riscos esmentats, la recuperació de l'economia, que com vèiem és modesta, podria debilitar-se addicionalment.