Qui no vol pols...

Tothom té els seus referents. Fer cites literàries és prova d'erudició; recórrer a frases cinematogràfiques, no tant, però cadascú és fruit de la generació a la qual pertany. A la trilogia de Matrix, serial icònic de la ciència-ficció de finals del XX i principis del XXI, un dels personatges, francès, explica als protagonistes que ell no creu en la “casualitat” sinó en la “causalitat”. O sigui, que les coses no passen perquè sí. Darrere de cada succés hi ha un fet o una decisió. Europa viu aterrida per la violència gihadista, matiso, pels actes violents amb víctimes europees en territori del continent i/o illes britàniques. Tota serp té el seu ou, i en el cas del terror que distribueix pel món Estat Islàmic qui el va covar van ser les principals potències occidentals. Si bé els orígens del merder de l'Orient Mitjà els hem d'anar a buscar al tractat secret entre el diputat conservador britànic Mark Sykes i el diplomàtic francès François Georges-Picot un maig de 1916 –pel qual el Regne Unit i França es repartien l'Orient Mitjà acabada la I Guerra Mundial–, el conflicte actual és en bona part fill d'un 2 d'agost de 1991, data que marca l'inici de la guerra del Golf, també coneguda com “operació Tempesta del Desert”. Avui fa tot just un quart de segle, George Bush pare –després el fill arrodoniria el negoci– decidia envair l'Iraq. El país havia passat d'aliat fonamental per frenar l'expansionisme xiïta iranià a ser l'enemic a batre. Derrocar Saddam Hussein comportava fer trontollar el fràgil equilibri regional, però els interessos nord-americans pel petroli iraquià eren superiors. A darrera hora, però, Bush pare va fer acabar aquell gran embolic en un coitus interruptus, fent marxa enrere quan tenia Bagdad a les mans. Haurien de passar deu anys i un oportú atac al cor de l'imperi per portar-nos on som ara: en una espiral de guerres on, com fantasmes, apareixen i desapareixen organitzacions terroristes de les quals mai havíem sentit a parlar, mentre allà moren milers d'innocents i aquí regularment ens mantenen en un calculat estat de vigília a còpia d'atemptats a la població civil.