Tribuna
Autoavaluació
com fer un viatge
a través del túnel del temps
Parlar de nou de revàlides és com fer un viatge a través del túnel del temps i situar-nos en èpoques que molts pensàvem que no tornaríem a veure. El govern de Catalunya ha manifestat que no implementarà aquestes revàlides a 4rt de l'ESO i a 2n de Batxillerat. Tanmateix, mentre continuem pertanyent a Espanya l'amenaça de la LOMQUE, o d'altres normes similars, serà una constant espasa de Dàmocles. Més enllà d'aquest fet, si volem bastir un sistema educatiu propi i el desitgem modern, equitatiu i de qualitat, ens hem de plantejar l'avaluació dels aprenentatges de l'alumnat, almenys en l'educació bàsica, a partir d'un canvi de paradigma. Hem de passar d'un model d'avaluació obsessionat a certificar uns pretesos coneixements universals –a demostrar en proves específiques i homogènies fent abstracció de les trajectòries personals– a un altre on l'avaluació s'entengui, bàsicament, com un instrument al servei de l'aprenentatge de cada alumne.
Concebre l'avaluació com una eina d'aprenentatge comporta que només val la pena aprendre allò de què en serem conscients a partir de la comprensió, profunda i significativa, d'uns continguts rellevants. Per certificar aquesta comprensió, la millor eina no és una avaluació externa a partir d'estàndards estadístics, sinó processos d'autoavaluació guiats des de la competència d'un professorat expert orientador. També seran vàlides tècniques de coavaluació entre iguals així com poder demostrar, a la pràctica, les competències adquirides. Aquest nou model d'avaluació no s'improvisa, ni pot ser un substitut puntual als exàmens o les proves externes, sinó que implica un procés d'autoaprenentatge que ha de començar a l'etapa d'infantil i perdurar i aprofundir al llarg de tota l'escolaritat.
És una qüestió de model. O prioritzem que el sistema educatiu només certifiqui un determinat percentatge d'alumnat en cada etapa escolar i, així, fent de sedàs escalonat, vagi perdent alumnes en cada etapa (model actual), o apostem perquè el pas de cada persona pel sistema educatiu esdevingui un procés on els aprenentatges adquirits es valoren en un contínuum. I el sistema en cap cas no hi posa barreres o límits, sinó que promou que l'individu sigui qui decideixi –des de la consciència plena del que ha après– quan i com continua o dóna per finalitzada una determinada etapa formativa. No apostem per una supressió de les proves externes del sistema –que tenen una important funció informativa per a la política educativa– sinó que afirmem que allò que hauria de guiar les trajectòries formatives personals caldria que fos la pròpia consciència sobre l'aprenentatge, en base a l'autoavaluació del que sap, del que sap fer, del que vol saber i del que vol fer.