Els toros, primera desconnexió

Demà dissabte, a partir de les deu de la nit, cinc toros moriran a Palma. És possible que siguin els últims, perquè el Parlament de les illes Balears està tramitant una reforma de la llei de protecció dels animals que, si s'aprova, prohibirà que es destinin recursos públics a fomentar aquesta mena d'espectacles. La majoria que componen el PSIB, Podem i MÉS estan disposats a deixar sense diners els toros, una manera indirecta però efectiva de provocar-ne la desaparició immediata. Amb els turistes i una escassíssima afecció local no n'hi ha prou, ni de lluny, per fer arribar, via marítima, els animals que requereix la Fiesta Nacional per mantenir-se.

És significatiu que la prohibició dels toros fos la primera de les lleis de desconnexió que va aprovar el Parlament de Catalunya, ara fa sis anys. Però encara crida més l'atenció que totes les proclames i els cops de puny damunt la taula que es van fer des de Madrid no hagin servit absolutament per a res, perquè ni tan sols amb majoria absoluta el PP ha tingut mai la valentia de tornar a obrir la Monumental de Barcelona. De fet, el 2013 els toros van ser declarats Patrimoni Cultural d'Espanya i ni així han aconseguit revertir la prohibició més simbòlica del Parlament.

Al contrari. Els toros reculen per tot arreu, i no només als Països Catalans. Aquest mes de maig la Junta de Castella i Lleó va aprovar un decret llei que ha prohibit taxativament la mort i fins i tot l'atac amb llances de l'anomenat Toro de la Vega, una variant especialment cruel de tauromàquia en camp obert. L'animadversió contra aquesta mena d'espectacles creix molt ràpid en suposats territoris favorables i el món dels toros, que abans tenia un espai protagonista a les revistes del cor, ara accelera un declivi imparable. La modernitat i el civisme esquerden profundament una idea d'Espanya que va directa cap a una profunda deslegitimació, més enllà de Catalunya.