Seguint Marco Polo

Estiu, temps de viatges i, per als que no en fem, de llegir sobre viatges. Recupero La descripció del món de Marco Polo i Rustichello de Pisa, en la traducció de Manuel Forcano (imprescindibles introduccions del traductor), i mentre avanço per l'Àsia Central de la segona meitat del segle XIII comparo aquell viatge amb altres igual de cèlebres. El de Marco Polo i el d'Ulisses, per exemple, s'assemblen perquè es tracta del que passa pel camí i no del destí final. Tenen un sentit ben diferent els viatges de Colom a Amèrica o el de l'Apol·lo XI a l'espai. En aquests dos el camí és irrellevant, inexistent. Els personatges es desplacen pel no res i només interessa l'arribada: plantar bandera, dominar les índies o la Lluna. A diferència dels dos primers, en aquests hi és fonamental la tecnologia: caravel·les i armes, la nau espacial i la informàtica de la NASA. M'agrada més el de Marco Polo, perquè seguint-lo tan lluny, i tan poc a poc, coneixes gran varietat de terres i ciutats, algunes d'ambient sorprenentment similar al de les grans viles actuals, com Quinsai, on “tothora hom troba gent que ve i va aqueferada en les seves coses”, però també indrets remots com el reialme de Lambri, on hi ha unicorns i homes amb cua.

Polo explica com el Gran Khan administra el seu enorme i heterogeni imperi. Governa des de Cambaluc (Pequín) voltat de jutges i de “nombrosos redactors i notaris que resideixen en aquell palau, cadascú a la seva estança”. De Cambaluc “surten moltes rutes que van cap a totes les províncies separadament [...] de manera que els missatgers del Gran Senyor van en totes les direccions molt fàcilment”. El somni de l'administració centralista, amb una elit burocràtica instal·lada a palau, té, com veiem, precedents antics i eficaços. El venecià detalla la brutalitat que els mongols aplicaven a la conquesta i a la repressió: províncies cremades, ciutats arrasades, comunitats aniquilades sense miraments. No és el mateix tracte que obtenien les regions que li eren fidels, sobretot si se'n podien treure bones rendes. És el cas de l'activa Quinsai, de la qual ja hem parlat. Marco Polo va anar-hi a supervisar les enormes sumes d'impostos que el Khan n'obtenia, constatant que “com que d'aquesta regió el Gran Senyor en treu gran profit, se l'estima d'allò més i fa mans i mànigues per guardar-la curosament i per mantenir en gran pau tota la població”. Passatges i més passatges que ens fan pensar en els temps actuals, relacions de poder i de dominació d'ahir i d'avui.

Evocacions polítiques al marge, el viatger Marco Polo, obert al que trobava pel camí, va saber donar valor a la manera de ser i als costums de cada poble. D'aquí l'interès i l'actualitat de la seva mirada.