L'esport que canvia vides

Yursa Mardini es llançava al Mediterrani el setembre passat per empènyer un bot amb una vintena més de refugiats sirians que feia aigües. Tres hores després, els havia salvat en arribar a Lesbos amb l'ajut de sa germana i tres herois més. Mardini, de 18 anys, no nedava per la seva vida dissabte passat, però es va llançar a la piscina olímpica de Rio per guanyar una sèrie dels 100 metres papallona per a l'equip de refugiats que, per primer cop, participa als Jocs. La noia no passaria d'allí perquè és lluny de l'elit, però tampoc no calia: el cas ha agafat una dimensió universal i hauria d'ajudar a sensibilitzar el món sobre el drama dels refugiats. Passada aquesta fama efímera, però, hi ha una vida en recomposició en què entra en joc una altra dimensió de l'esport tant o més fonamental. Mardini, de fet, ja ha anat a Rio perquè va arribar a Berlín, i allà va fer cap al club on ara entrena. Això és el que de debò li dóna eines per integrar-se i li permetrà refer el projecte vital.

Un projecte vital que aquí es fa paral·lel amb el de l'escocès David Duke. Deprimit per la mort precoç del pare, va dormir dos anys als carrers de Glasgow fins que un dia, el 2004, va veure un anunci de la copa del món de futbol per a indigents, que acabava de néixer. S'hi va apuntar, i el que per a molts pot semblar banal a ell li va tornar la il·lusió per viure. El 2009, ja rehabilitat per a la societat, fundava Street Soccer Scotland, que avui munta entrenaments diaris i tornejos a tot Escòcia per a indigents, addictes a alcohol i drogues, desocupats, discapacitats psíquics o refugiats. Hi fan cap mil persones cada setmana. Recobren la confiança en ells i l'entorn, i molts surten del pou. Duke és ara un dels 24 finalistes del concurs Heroes, que la cadena CNN organitza a escala mundial per detectar i premiar l'esforç d'aquestes entitats anònimes.

Tendim a associar esport amb competició, professionalització i espectacle. Per a molts serà més: font d'activitat física i superació personal. Però massa sovint s'infravalora l'enorme potencial integrador i socialitzador que té per estirar cap al bot gent a la deriva en el mar de les seves tragèdies personals. Amb l'ajut dels David Duke hi podrà haver moltes Yursa Mardini que van als Jocs, sí, però, sobretot, que veuran una llum que els pot guiar fora de la misèria social a què s'han vist abocats. Un poder, aquest de l'esport, que hauríem de saber explotar com el tresor que és.