La mort dels mites

Hi ha esdeveniments de la història mundial que ens han impactat tant que pràcticament tots recordàvem on érem quan van succeir. Per exemple, l'arribada de l'home a la Lluna, la mort de Kennedy, la caiguda de les Torres Bessones... Successos luctuosos o de gran repercussió social i política. Altres coses ens queden gravades només perquè allò que ha passat està integrat dins de les nostres fílies i fòbies. Diria que gairebé tots tenim alguna cosa de mitòmans i, per aquest motiu, per a nosaltres el que passa a la vida de certs personatges públics entra dins la categoria d'aquelles coses que associem a un lloc i un moment. Tal dia com avui de 1977 el Telediario de TVE, l'única cadena que existia, emetia la notícia de l'any en l'àmbit artístic: A Elvis Presley, el rei del rock, l'havien trobat mort. L'Elvis jove, no l'inflat per l'abús dels medicaments que el van convertir en un drogoaddicte, va ser el meu primer ídol. El dia que va morir –als 42 anys d'un infart– jo era a Blanes, on acostumàvem a estiuejar amb els pares i la meva germana. Fèiem un mos en un cèntric local avui desaparegut, el bar HP, i jo endrapava un pinxo de carn perfectament adobat. “Ei, l'Elvis és mort!”, vaig cridar. Allò em va impactar. Tenia set anys i pensava ingènuament que hi havia gent que no moriria mai. El temps t'ensenya que no hi ha idea més equivocada que aquesta. Quan es van acabar aquelles vacances i tornàvem a casa, els pares em van deixar posar al radiocasset del Supermirafiori una cinta que tenia d'aquell Elvis entrat en carns, de veu més gruixuda i vestimenta estrafolària. El camí d'Elvis l'havien fet abans altres músics: el 1970 Hendrix i Joplin van morir a causa de les drogues i Morrison va patir una insuficiència cardíaca poc clara el 1971. Tots ells formen part de l'anomenat “club dels 27”, morbós nom que descriu els músics que van perdre la vida a aquesta edat, com Amy Winehouse, morta el 2011. Michael Jackson, David Bowie, Whitney Houston, són alguns dels darrers mites perduts que, com déus pagans, un dia van caminar entre els mortals.