De set en set
Els noms més curts
Amolts dels que no hi anem sovint ens sorprenen els noms tan curts d'alguns pobles de la Cerdanya. Bor, Urtx, Nas, Er, Llo i tants d'altres. Els filòlegs diuen que són d'origen ibèric o protobasc. Tant és. Ho escric perquè diumenge passat el president Puigdemont va anar a Bellver de Cerdanya i a Das. Jo era a Bellver. Però, zas!, el President se'm va escapar cap a Das. Qui el va seguir va ser en Bernat Puigtobella. Va escriure'n una crònica a Vilaweb titulada Un President a Das (o dos), aprofitant que el President es va fotografiar amb algú que s'assemblava tant a ell com un ventilador a la tramuntana. Puigtobella parlava també de Rossend Arús –el de la Biblioteca Arús de Barcelona–. Resulta que la mare d'Arús era de Das i que, a Cartes a una dona (1877), Arús va imaginar-se un batlle de Das que es deia Pau Pi i Pla. No podia saber que, anys a venir, Barcelona tindria el lerrouxista Joan Pich i Pon d'alcalde. Va fer-se famós per les seves equivocacions lingüístiques. I és que Rajoy no és el primer de tots, sinó l'últim d'una llarga cadena d'equivocacions que molts catalans d'avui volem trencar. De les de Pich i Pon els barcelonins d'abans de la guerra en deien piquiponades. “Per fi se m'ha ajusticiat!”, va dir el dia que un jutge el va exculpar d'haver fet estraperlo. I “un huevo de la cara”, quan va voler dir en castellà “un ull de la cara”. Però érem a la Cerdanya. Diumenge passat, el president Puigdemont va anar a prop de Ger, obviant de nou que els partits espanyols el que volen és que faci un gir. De moment, però, re. Pot ser que sigui que no tenen Ro. Tal com sabem alguns, Ro és també un antic municipi de la Cerdanya. Però tots aquells partits del gir es limitarien a dir que és a França.