Ocupes

Ha esclatat aquest estiu, però la problemàtica de les ocupacions il·legals d'habitatges no és un fenomen nou, tot i que sí que s'ha transformat. Amb la crisi econòmica es va estendre el que s'ha anomenat “moviment ocupa”, en aquest cas representat principalment per famílies que havien estat desnonades i per joves sense feina amb problemes per accedir a un habitatge. L'ocupació era, i encara és, una manera de protestar contra la situació econòmica i denunciar les injustícies que ha provocat. El cas és que el que ha esclatat aquest estiu són les ocupacions de cases per motius que, en general, no tindrien res a veure amb possibles necessitats socials dels ocupants. Es calcula que a determinades urbanitzacions de les comarques gironines hi ha un miler de cases ocupades com aquell qui diu per passar-hi les vacances. El comportament d'aquests ocupes ha provocat malestar i preocupació entre els veïns, que se senten impotents. Segurament ho tindran més difícil per trobar una solució que uns veïns d'un bloc de pisos de Girona que gràcies a la seva iniciativa van fer fora les persones que havien ocupat un pis a l'edifici. Quan ho van detectar, van aconseguir que en més d'una ocasió els ocupes es quedessin tancats al portal. Quan cridaven i es queixaven, els veïns els deien que podien avisar la policia. Evidentment mai no ho van fer i, cansats de la situació, van optar per desocupar el pis. Després d'aquest incident, l'entitat bancària propietària va fer tapiar la porta amb una altra de ferro per evitar una nova ocupació. És una mesura dràstica i impactant, però el cas va tenir un final feliç, sobretot per als veïns. No obstant això, no és normal, i molt menys convenient ni recomanable, que els ciutadans optin per actuar pel seu compte, fins i tot cometent alguna irregularitat com tancar un portal. Els entrebancs provocats pels buits legals hi tenen molt a veure. La problemàtica de les ocupacions és resultat de la suma de molts factors –econòmics, socials, ideològics, legals, culturals– i les dificultats per solucionar-la, també. Primer de tot cal que s'hi involucrin totes les parts implicades. Després, cal vetllar per aquells que realment es troben en una situació de vulnerabilitat i de necessitat. I, finalment, també cal establir mecanismes per poder actuar amb rapidesa i eficàcia contra aquest fenomen a l'alça.