Àrabs

Volia compartir amb vostès una de les meves lectures d'aquest estiu. Sincerament crec que, com a mi i ara més que mai, els pot servir per entendre molt millor la societat àrab. Sovint la seva realitat ens arriba esbiaixada i distorsionada, però al capdavall ens és més propera, comuna i universal del que ens pensem. Allò que cal saber sobre els àrabs, és un llibre del 2012, escrit per Salah Jamal, un barceloní d'origen palestí, publicat per Flor del Vent Edicions. El llibre serveix per entendre el món àrab, la seva història, els costums i tradicions, la cultura, la política i la religió que marquen el tarannà, el seu pensament i el seu comportament. Un grup humà, els àrabs, que originàriament habitaven Arabà, la zona del sud de Palestina i Jordània i el centre i el nord de la península aràbiga. Hi conviuen les tres religions monoteistes, tot i que un 90% dels àrabs són seguidors de l'islam. Sens dubte però que l'islam, que literalment vol dir “pau, puresa, submissió i compromís davant del Totpoderós”, marca la seva vida. I les diferents lectures que se'n fa, de l'islam i de les paraules del profeta, marquen també la vida dels qui no hi combreguen però la respecten, aquesta religió. Llegint Jamal veus que quan política i religió es barregen es desvirtua el missatge del profeta i a partir d'aquí les interpretacions interessades han perfilat l'actual mapa del món àrab, traint la voluntat del mateix Mahoma. I arran d'interpretar, hi ha un fragment del llibre que diu molt del funcionament d'aquests països. Abans de morir, Mahoma es va negar a designar successor. Va deixar dit que “els assumptes siguin resolts a través del diàleg i el consens”. Aquest consell del profeta és una màxima que presideix les entrades i tribunes de tots els inoperants parlaments de tots els països arabomusulmans, pre i post primaveres. Una eina parlamentària al servei dels tirans o dictadors que l'han constituït al seu gust per governar un país contradient les paraules del profeta a qui haurien de creure.