Sense perdó

Avui fa exactament vuitanta anys que el poeta Federico García Lorca va ser afusellat al costat d'una olivera a la carretera que uneix els municipis granadins de Víznar i Alfacar. Les circumstàncies de la seva mort no estan clares encara. No se sap ben bé a qui atribuir-li l'assassinat. Hi ha qui manté que els comandaments franquistes no en sabien res, però uns documents recents demostren que Franco havia encarregat un informe sobre el poeta. En el document se'l qualifica de “socialista, maçó” i se li atribueixen “pràctiques homosexuals”, motius suficients el 1936 per costar-li la vida. Se sap que va ser enterrat en una fossa comuna, en companyia d'entre una i tres persones més, segons la versió. Pel que fa al cas això poc importa, davant la rellevància de la infàmia que suposa la mort d'un dels autors més universals de la literatura espanyola. Evidentment, l'Estat no ha reparat moralment la mort de Lorca, que engreixa la llista de víctimes innocents que van perdre la vida a mans dels revoltats el 18 de juliol de 1936 i de forces com la CEDA o Falange espanyola que en certs casos van actuar com a unitats paramilitars. Fa pocs dies, en aquest mateix espai, escrivia un article semblant al respecte de la mort sense reparació del president Lluís Companys. En els comentaris a l'article que es poden llegir a la pàgina web del diari, alguna persona em retreia que no fes esment de l'igualment cruel assassinat de capellans i persones d'ordre diverses durant l'actuació dels anarquistes i d'altres grups armats. Evidentment que aquestes morts són tan execrables com les altres. Entre les víctimes innocents assassinades per la seva condició social o llur pensament, no hi ha diferències. Ningú no val més que l'altre. Tots els bàndols van cometre accions que no tenen perdó. De fet, i no ho dic com a justificació sinó com a constatació, això passa a totes les guerres. La diferència, però, entre els morts republicans i els nacionals és que els darrers van ser honrats durant 40 anys –i encara avui– i els primers amb prou feines sabem ni on són.