Contra la corrupció

De tant parlar-ne, hem acabant banalitzant la corrupció. Ha esdevingut part del paisatge i sembla que ja no fa tanta nosa. Com aquell captaire que ens va fer mal al cor quan el vam veure per primer cop dormint al caixer, però que ara ja pràcticament ni el mirem quan passem pel seu costat. Ahir el PP i Ciudadanos signaven un Pacte Anticorrupció com a condició prèvia a la investidura. Només cal fer una simple cerca a Google per veure que es tracta de dues guineus signant un pacte on diu que es cuidaran del galliner. De fet, l'escena d'aquesta setmana, on dirigents imputats per corrupció d'un partit acusat penalment per corrupció es reunien en una seu reformada amb diners d'una trama de corrupció per aprovar apartar del govern els imputats per corrupció, és un guió que els creadors de la sèrie House of Cards comprarien a ulls clucs. Hem d'entendre que aquesta corrupció ens atrapa. També n'hi ha a casa nostra, i n'hem de fer net, però quan la corrupció és aliena i no hi pots intervenir, passen coses tan indignants com que el govern estigui estudiant assumir les devolucions pels retards de la línia R16 de Rodalies. Ser cornuts i pagar el beure també és corrupció. Només si som prou valents per exercir el mandat democràtic aconseguit el 27-S —fer la independència en aquesta legislatura— podrem començar a construir un país on la corrupció sigui sancionada de manera exemplar i sense pal·liatius.