Codis d'ètica: una moda?

En els darrers anys, organitzacions de signe molt divers, des de l'àmbit esportiu fins a entitats no governamentals, passant per les financeres i les industrials, mostren un creixent interès per l'elaboració de codis d'ètica. Els qui ens dediquem professionalment a l'ètica aplicada som consultats molt habitualment per assessorar tota mena d'organitzacions amb aquesta finalitat o bé per realitzar aquest tipus de documents amb l'esperança que contribuiran al bon desenvolupament d'una organització i milloraran la seva competència i la qualitat.

També sentim certa perplexitat, perquè, d'una banda, sorprèn aquest sobtat interès per l'ètica, però, de l'altra, tenim seriosos dubtes de si aquests documents, per ben fets que estiguin, poden realment activar, per si sols, canvis profunds en les organitzacions i aconseguir que aquestes siguin més equitatives, més justes i més respectuoses amb els drets de les persones que hi treballen i el de les que hi són ateses.

L'interès per l'ètica aplicada suscita, doncs, molts interrogants. Pot obeir, en primer lloc, a una necessitat molt clara: la de crear confiança, la de generar credibilitat en un entorn social i polític presidit per la crisi de confiança envers les institucions.

Aquest fenomen no és nou. El ciutadà ja no entrega la seva confiança a les institucions com abans. Està immers en un clima de desconfiança i de suspicàcia i desitja, de nou, poder confiar, poder dipositar la seva fe en elles, però els enganys i els tripijocs, les males experiències del passat i del present el fan dubtar del discurs públic i, reactivament, reclama ètica, valors, coherència institucional, claredat en els comptes i en la distribució de rols i de competències.

La marca ètica pot ser, en aquest sentit, un camí per recuperar la credibilitat perduda, més encara en contextos de crisi, on hi ha una gran competència per obrir-se forat en el mercat. Si el ciutadà, a l'hora de triar una organització, identifica que en ella s'hi actua èticament, és a dir, que hi ha transparència, rendició de comptes, coresponsabilitat, equitat en la distribució de rols, en definitiva, respecte als drets i acompliment dels deures adquirits socialment, pot ser que la institució en qüestió li generi confiança.

Si una organització es presenta públicament com una organització ètica, en la qual es respecten els drets dels usuaris i es treballa en coherència amb la visió i els valors institucionals, pot molt ben ser que el ciutadà es decanti per ella, que consideri, d'entrada, més honesta i, consegüentment, deixi de banda les altres. Després, naturalment, voldrà confirmar la tria amb fets i obres i tindrà interès per verificar la hipòtesi.

La desconfiança és un fenomen molt estès en les societats actuals. Algunes institucions han perdut, en els darrers anys, la seva credibilitat social i això afecta greument el seu funcionalment. La segona raó d'aquest creixent interès per l'ètica és la preocupació per la qualitat i per l'excel·lència que es detecta en moltes organitzacions.

De fet, hi ha una íntima relació entre ètica i qualitat. En la societat de l'exigència, el ciutadà no solament reclama ser atès, sinó que vol ser correctament atès, ben assistit i adequadament tractat. No solament espera professionals competents científicament i tècnicament parlant, sinó professionals competents èticament, amb capacitat de respectar drets, d'acomplir els seus deures i d'establir vincles d'igualtat amb els seus destinataris.

La tercera i última raó és de caràcter instrumental. S'entén que l'ètica pot ser un mecanisme per vendre millor una organització. És el que anomenem la transformació de l'ètica en cosmètica. Aquesta sospita no és menor.

De vegades, l'ètica és entesa solament com un bé instrumental, ja sigui per vendre, o per millorar la imatge d'una organització, com una cura del seu cutis extern. Aleshores es converteix en un producte cosmètic que no altera els comportaments interiors de la institució, ni millora realment la vida interna de les persones que hi col·laboren. Serveix, senzillament, per embellir la façana, la seva pàgina web.

En aquest cas, l'ètica és convertida cínicament en un objecte de mercaderia. Quan un codi no va acompanyat d'un procés intern de canvi i d'una auditoria ètica per poder verificar les millores que s'han fet en el camp dels drets i dels deures, acaba essent paper mullat; una ocasió perduda per a l'ètica.