Transformacions

Ja se sap, n'hi ha que tota la vida estan igual: aturats. No mouen peça, eviten els errors, esperen que passin els dies, entretenen les esperances i, aquestes, s'acaben pansint, perquè sense energia i ganes de canviar per avançar encara seríem a l'edat de pedra. Ho sap tothom i és profecia: sense entusiasme i talent, el món seria gris i avorrit. Sense sal i pebre, tindríem una vida insípida, sense substància.

Tot canvia i els que en saben adverteixen que allò més rellevant ja no són els canvis que vivim i que viurem, sinó la velocitat en què passaran les coses. Perquè el que hem conegut, en un tres i no res, es pot capgirar. I és clar, en època de canvis, tenim l'opció de córrer darrere les novetats, amb la llengua fora, desorientats, o bé intentar esdevenir el canvi que volem. Una vegada més, veure-les passar o decidir i apoderar-se del futur. I és cert, moltes vegades volem i no sabem com fer-ho, com començar i com acabar els nous camins que es dibuixen. I sabem que només existeix la via del creure-hi, d'aglutinar persones de confiança i amb capacitats, de provar-ho, d'assumir riscos intel·ligents.

Vivim un moment, ara, en què les millores incrementals en les quals hem estat instal·lats durant anys poden saltar pels aires, perquè vénen transformacions radicals i disruptives, que es poden carregar el convencionalisme, l'anar fent, la quietud. Ho veiem en la revolució digital, que tot ho canvia i canviarà: el transport, la informació, la banca... És una metamorfosi de processos, de models de negoci, de com interactuem. Tot, tot és transformable i, aviat, abans del que ens pensem, passarà. Al capdavall, allò més rellevant és el dilema permanent: arrossegar-se i lamentar-se d'un passat idíl·lic que ja no tornarà o ser proactiu, anticipar-se al futur i esdevenir allò que volem ser. De casos, el cabàs n'és ple: empreses que eren molt importants i ara són insignificants o ja han desaparegut o bé, start-ups que en menys d'una dècada lideren una indústria; persones tòxiques que no evolucionen o d'altres que giren la truita i es fan estimar; col·lectius que es lamenten d'injustícies mil·lenàries o d'altres que fan el canvi de xip i passen a l'acció; nacions adormides o d'altres que decideixen ser lliures i van a totes per vèncer.

L'hora adequada sol ser sempre quan un creu que és el moment, però també és cert que les conjuntures i els factors externs bufen a favor o en contra dels nostres propòsits. I sí, ara més que mai és un bon moment per fer possible transformacions sòlides que canviïn el paradigma. Ara tenim una oportunitat magnífica, d'or, per iniciar i escriure el pla i executar-lo amb la il·lusió més desbordant, amb la màxima passió, fent un gran equip i encomanant la voluntat de ser i de fer, perquè només quan fem anem endavant. Podem transformar-ho tot, fer canvis estructurals i profunds, amb coneixement i sense por, perquè fent-ho tenim riscos, però optant per la desídia en tenim molts més.