Fe i religió

Gairebé totes les festes majors dels nostres pobles i ciutats tenen l'origen en algun sant o santa. És veritat que actualment el sentit religiós de les festes ha quedat relegat a un segon o tercer terme. Hem passat d'una societat forçosament religiosa a una pràcticament laica. No hi ha capellans, però poca falta fan. La feina no els mata pel que sembla. És curiós, en canvi, que a la mateixa Europa hi hagi societats encara en què la religió –potser millor dit les esglésies– té una gran força. I em vull fixar en la societat alemanya, que ara conec una mica. Tant l'església catòlica com la protestant tenen un autèntic poder, tant com el mateix estat. Quan un estranger va a empadronar-se, se li pregunta inevitablement per la seva religió. Perquè resulta que és el mateix estat el que cobra mensualment del sou de les persones un tant per cent que després distribueix a les corresponents religions. No és estrany, doncs, que les diverses religions tinguin un important poder econòmic. Els parvularis són, en la majoria, privats, i les esglésies en tenen un gran nombre. Sense cap mena d'escrúpol els alumnes resen abans de començar els àpats i periòdicament van al temple. Saben més cançons religioses que no pas populars. Les esglésies tenen llars per a vells, residències d'estudiants i les festes laborals són diferents d'acord amb la majoria religiosa dels habitants de la regió. He pogut comprovar que moltes festes que aquí abans en dèiem de precepte encara se celebren avui, i totes, en algunes regions d'influència catòlica. I en el sector protestant passa el mateix.

QUan algú vol dir prou i vol deixar de pagar l'impost religiós, ha d'anar al seu ajuntament i deixar constància per escrit que no té cap religió. O sigui, fer una mena d'apostasia. Només així el treuran del pagament mensual obligatori. És més, el fet religiós de moltes persones quan intenten trobar feina estarà condicionat per la seva creença si el lloc de treball pertany a alguna confessió. I ja hem dit que hi ha milers de llocs de treball en què el seu patró és alguna església. Cert que aquí també hi ha centres públics dependents d'alguna entitat religiosa, sobretot de la catòlica. Però són molt pocs i no conec cap cas de discriminació per qüestions de fe. Que no vol dir que no n'hi hagi algun. Tot i que hem de reconèixer que si el PP pogués manar amb una gran majoria potser tornaríem a veure els capellans a les escoles i en molts altres llocs. Que jo sàpiga, encara no han desaparegut els capellans militars, que són oficials com qualsevol altre militar i tenen un bisbe que no depèn dels episcopats diocesans. Com els de l'Opus, vaja. De veritat que queda molt camí fins que la fe es visqui en el si de comunitats, sense subvencions estatals, que encara avui són moltes.