Objectiu: salvar Cardó

En Josep M. Escoda, nat a Casp, provinent per família del Lloar (Priorat) i habitant de Móra d'Ebre des dels 4 anys, s'ha proposat, a través de l'accionariat popular, aconseguir en diverses fases i de les més diverses maneres possibles (convenis, consorcis, etc.) suficient capital per a restaurar el conjunt del monestir balneari de Cardó, al Baix Ebre, i per aquest motiu està en tractes amb la família Pascual, propietaris actuals, per tal de fer possible, en les millors condicions per a totes les parts, el traspàs actual de propietat a una societat (Cardó Patrimoni Natural SL) que gestionaria el conjunt amb una visió pública de territori. Feia anys, segurament, que molts desitjàvem i esperàvem aquesta notícia que dóna esperances al renaixement definitiu del fabulós espai natural, patrimonial, higiènic, cultural i monàstic de la serra de Cardó, abandonat, com a balneari, fa seixanta anys, i explotat després com a planta embotelladora d'aigua per la firma Leche Pascual.

Amb la crisi i la mort del fundador de la marca, Tomás Pascual, el projecte de restauració que havia fet l'empresa fa deu anys va quedar aturat, i és en aquest context, desencadenat el 2013, que sorgeix el projecte Reneix Cardó, una iniciativa privada –amb visió territorial i de preservació del patrimoni públic– que encapçalen, entre d'altres, Josep M. Escoda, Carles Loscos, també de Móra d'Ebre, i Jordi Monclús (exalcalde de Benifallet, al terme del qual pertany Cardó), amb uns inicials suports polítics institucionals i de petits o mitjans inversors. Bravo, amics! No podem permetre que s'ensorri el conjunt d'edificis de Cardó, que les fonts deixin de rajar, que les ermites es degradin més, que els camins es perdin o que uns boscos sense cura facilitin incendis, com els que hi hagué en el passat recent.

Tot aquest tresor de la natura i de la religiositat que hi van instaurar els carmelites al segle XVII i a principi del XVIII, fins a la desamortització liberal dels béns de l'Església (no sense conflictes amb l'economia agrària i pastoral dels pobles del voltant), pot renéixer ara, a principi del segle XXI, de la mateixa manera que, en 1866 –després de trenta anys d'abandonament monàstic i de saqueigs d'incontrolats–, uns empresaris tortosins van decidir transformar les ruïnes del monestir en un lloc de banys per a les classes socials que s'ho podien permetre. Al cap d'un segle –ja en la nostra època, el 1966-67– tot això s'acabà, perquè el distingit personal balneari preferí els banys de platja.

Ara que les platges estan saturades potser és l'hora de retornar la soferta gent urbana al “desert espiritual” amb què era anomenat Cardó. Però, ara, si pot ser, sense distinció de classes. Els promotors (Tel. 677 97 43 30) hi estan d'acord. I aquesta també és una altra gran notícia.