Iglesias se sent molt espanyol

Pablo Iglesias se sent tan espanyol com el corrector de Microsoft Word, que, per defecte en els dos sentits, cada vegada que algú obre un document en aquesta part del món es posa a corregir, tan ricamente, en castellà. Cal mirar-se amb calma les declaracions que el líder de Podemos va fer divendres referides a l'11 de Setembre per entendre fins a quin punt el sentiment profund d'espanyolisme deforma les altres realitats. Iglesias va declarar que entenia que Ada Colau participés en la manifestació de la diada perquè “no se n'aprofitin les organitzacions independentistes”. És a dir, Òmnium i l'Assemblea. “No és bo que la diada sigui exclusivament per als independentistes”, va reblar. I tant. Les festes són de tothom. El problema és que Colau no diu de participar en qualsevol acte de la diada, sinó precisament en el que convoquen –i es penquen– Òmnium i l'Assemblea, que és una iniciativa independentista. Ningú s'apropia d'allò que és seu. La terra per a qui la treballa, senyor Iglesias. Això vostè hauria de saber-ho més que altres. I Ada Colau. Per acabar de confondre-ho tot, Iglesias encara va continuar: “Em sento molt espanyol i no vull que vingui un senyor del PP amb una polsera, i potser amb un compte a Suïssa, i em digui que és més espanyol que jo. A Catalunya passa igual.” El líder de Podemos no entén que ni a Catalunya ni enlloc la qüestió no és qui és més que ningú. Aquesta ignorància esdevé fel quan apel·la a Suïssa. Ho diu per Òmnium o l'Assemblea? Resignació i paciència.