La fortuna i les Antilles

Sentim sovint la història dels catalans treballadors, emprenedors, estalviadors, organitzadors, enemics de la burocràcia i que no esperen res de l'administració. Deixeu-me riure. No crec que hi hagi una indústria catalana. Tenim, això sí, alguns industrials colossals, exemplars, implicats amb el progrés i amb la innovació, la recerca i el desenvolupament. Sí, home, la I+R+D. Catalunya no té indústria i, si n'ha tingut una de potent i pionera, ja no existeix. On és el tèxtil? En què és pioner el país? En què? En plena crisi i encara no sabem què volem ser quan siguem grans. No és el moment d'anunciar cap on es pensa que ha d'anar el país. Ara seria el moment de tenir els deures fets. D'haver creat les bases d'una indústria potent. D'haver jugat fort en un sector. Els governs de CiU, i especialment Jordi Pujol, van jugar molt fort a beneir l'inversor estranger. Plantaven arbres amb els japonesos i celebraven l'arribada dels coreans. Als italians i als japonesos se'ls regalava Derbi, Montesa o Sanglas, o Pegaso. Mentre els governs alemanys o bavaresos han invertit sempre en la seva indústria, aquí ningú no ha lluitat per entrar en l'accionariat de Seat, de Nissan. S'ha venut una part de la producció de Tallers Casals. Chupa Chups ja ha llepat: és d'una empresa italiana.

S'han creat estructures? No. En quins sectors han fet els cèntims els que n'han fet molts? En la construcció, en les inversions i en el turisme. El turisme passa, perquè hi ha gent que s'hi ha esforçat, a crear estructures de qualitat, però dels altres dos tothom en diria fàstics. Què queda dels tòpics del català emprenedor? Les Antilles. Són l'únic nexe entre els catalans multimilionaris d'avui i els de fa cent anys. Els de fa cent anys hi van fer fortuna i, quan van tornar, van construir un gran patrimoni; els d'avui hi rebenten la fortuna que van fer en vendre's el patrimoni de l'avi.