Un somni incomplert

Hi ha dues lluites fonamentals en la història contemporània que semblaven guanyades però que només ho han estat parcialment: la igualtat de drets entre blancs i negres als EUA i la igualtat de drets entre homes i dones arreu del món. Durant molt temps ens hem volgut convèncer que ja ho teníem a tocar, però és mentida. Deixaré la qüestió del gènere per a una altra ocasió i em centraré en la igualtat de raça, perquè tal dia com avui de 1963 l'activista afroamericà Martin Luther King pronunciava un discurs que ha restat per a la història i que començava dient “I have a dream”. King pronunciava un discurs multitudinari al cor polític dels Estats Units, a Washington DC, als graons de l'escala del Lincoln Memorial. El somni d'aquest lluitador de la pau i dels drets de l'home era que els seus fills algun dia podrien viure en un país on no es discriminés ningú pel color de la seva pell: “[...] Tinc un somni; que un dia aquesta nació s'alçarà i viurà el veritable significat del seu credo: «Creiem que aquestes veritats són evidents per si mateixes: que tots els homes són creats iguals».” King hauria estat orgullós que 53 anys després del discurs en fes vuit que el president dels Estats Units fos negre; que els principals esportistes, actrius i actors o músics d'aquest país són d'aquest color. Però estaria enormement trist en constatar que en l'ADN dels nord-americans no s'ha extingit el racisme. Potser les grans figures intel·lectuals, artístiques o esportistes afroamericanes són respectades (aparentment), però en el dia a dia milers de ciutadans negres són tractats amb menyspreu i continuen sent víctimes d'agressions que resten impunes, perquè les estructures de poder polític, judicial i policial continuen en mans de blancs que odien la gent de color, sobretot la que lluita amb persones d'altres races per la supervivència. Des del gener d'aquest any fins avui la policia estatunidenca ha mort 123 afroamericans d'un total de 509 morts. El 2015, un 97% dels casos en què hi havia implicats policies blancs van acabar en un no-res. Encara no ens hem despertat...