Escolis sobre Figueres

L'enyorat Eduard Bartolí, home optimista, discret i amable amb tothom, va ajudar-me a escriure algun dels Benvolguts absents (2002, 2004 i 2006), breus aproximacions biogràfiques d'empordanesos de dalt, sobretot figuerencs, singulars. D'un d'ells, l'Eduard em va anar explicant coses i coses –era amic seu– i, quan va llegir el primer en brut, es va posar les mans al cap: “Ui, tot això et vaig dir?” A continuació, vam haver de matisar el que havia contat, però que podia distorsionar el retrat. He recordat l'anècdota després de llegir l'excel·lent entrevista “processal” que m'ha fet el benvolgut periodista Miquel Torns (El Punt Avui de divendres passat), que ja hi ha millorat moltes coses de les que es profereixen indolentment tot garlant. I és que, quan toco els plats de la balança provincial Figueres-Girona, tot i la monyeca de polir d'en Miquel, voldria afegir-hi algun escoli sobre la cosa cultural, que és la que conec una mica. Avui Girona, més habitada i amb universitat, barri jueu i turistes, Carlemany, catedral i St. Feliu, museus (també el del cine), estabilitat i continuïtat consistorial, ha passat davant de Figueres, que havia estat capdavantera culturalment i política des del segle XIX fins al turisme de masses, positiu però en tants aspectes desballestador (ja veurem què acaba passant a Girona...). Amb tot, em cal afegir que Figueres segueix tenint una nòmina de persones i associacions actives, esforçades i efectives d'un nivell per presumir-ne a Girona i enllà. Me'n deixaré, i ja em disculpo, però pel cap baix en publicarem algunes. El reeixit Festival Acústica (Xavi Pascual) i l'Orquestra de Cambra (Carles Coll), que ha tocat arreu del món i a tots els pobles de la comarca; en música severa Quer, Comellas o Falgarona (DEP) i en ídem lleugera Surrell, Torrent (DEP) o Cristau; la Funcional Teatre, impecable i sòbria; els passos que fa Genís Matabosch per al museu del Circ; la intensa activitat cultural i literària de la Biblioteca (Nati Vilanova), Atenea (Anna M. Velaz), Amics del Castell (Antonio Herrera), Òmnium Cultural (Lluís Casadellà), l'Institut d'Estudis Empordanesos (Anna M. Puig), o el Ramon Muntaner (Francesc Canet) que, si fa dos segles que és més que un institut, avui manté els fronts i el llistó; les editorials Brau i Cal·lígraf; l'art a les galeries Dolors Ventós, El Claustre o Museu de l'Empordà; el medallista olímpic Joel González, compartit amb Vilafant com el TGV. I, d'escriptors, n'hi ha tants que només posaré tres exalumnes: Vicenç Pagès, i Sebastià Roig i Mònica Soler.