Els noms de carrers de Lleida d'origen franquista, a revisió
Els grups d'ERC-Avancem i La Crida-CUP proposaran en el ple de la Paeria la retirada dels noms de carrer de personalitats franquistes i la seva substitució per noms de figures democràtiques amb participació ciutadana
ERC-Avancem i La Crida-CUP de Lleida van presentar ahir al registre de l'Ajuntament una moció per instar la Paeria a obrir un procés de revisió dels noms de carrers i places de Lleida que estan dedicats a personatges de la dictadura franquista. Aquests dos grups denuncien que Lleida encara té en el seu nomenclàtor els noms de figures del règim franquisme i del colp d'estat feixista contra el govern de la República el 1936.
Entre d'altres, citen sis casos “flagrants”, com l'alcalde Areny (paer en cap entre el 1939 i el 1941, en un mandat en què la ciutat tenia tres camps de concentració i s'hi van afusellar 558 persones), l'alcalde Recasens (implicat en la revolta del 36, fou nomenat alcalde en produir-se el pronunciament militar contra la República, però en perdre el colp a Lleida va ser afusellat l'endemà), l'alcalde Pons (paer en cap entre el 1957 i el 1967), l'alcalde Sangenís (militant de Falange, alcalde entre el 1967 i el 1974), Miquel Montaña (alcalde entre el 1974 i el 1976, i membre del Caliu Ilerdenc), Lluís Besa (polític carlí durant els anys trenta, afusellat el 1936), Carmelo Fenech (president del Caliu Ilerdenc el 1941, societat conservadora que potenciava el leridanisme i la descatalanització de Lleida i exercia de lobby per als càrrecs polítics del règim franquista).
En els quatre punts de la moció presentada ahir per ERC i La Crida-CUP no se cita expressament aquests noms, però sí que es reclama que s'eliminin els noms de carrers que “honoren personatges públics vinculats amb la dictadura franquista i el cop d'estat de juliol del 1936”, i que a proposta de la comissió especial de Carrers siguin substituïts per d'altres “d'indiscutible reconeixement i valor democràtic”. En la moció, aquests grups proposen que els noms escollits sorgeixin d'un procés participatiu amb els veïns dels carrers afectats, perquè en triïn entre els que proposi la comissió especial de Carrers, i que l'administració es faci càrrec del canvi de nom sense que això comporti cap despesa per als ciutadans afectats.
La Crida-CUP ja va portar aquest assumpte a la comissió de Carrers el 20 de novembre passat, però la reacció del govern municipal no va convèncer els anticapitalistes. “Es van amagar en criteris tècnics”, lamenta el regidor Pau Juvillà, que confia ara que la moció pugui tirar endavant i obrir un procés de revisió dels noms que elimini per fi els noms que honoren personalitats vinculades a la dictadura franquista. Aquesta setmana, precisament, La Crida-CUP ha fet una acció de sensibilització al carrer, repartint un tríptic on informa els veïns sobre qui són les personalitats dels carrers amb nom d'origen franquista.
El líder d'ERC, Carles Vega, va lamentar que Lleida sigui encara una de les poques ciutats catalanes que encara conserven noms franquistes als seus carrers.
LA FRASE
Els altres grups, en espera
La moció té de moment un futur incert. ERC i La Crida-CUP estan negociant amb CiU el seu possible vot afirmatiu i, després d'uns primers contactes, també són optimistes respecte a un possible suport de C's. El vot afirmatiu o l'abstenció d'un quart grup és imprescindible perquè la moció tiri endavant. Tot i això, la presidenta del grup municipal de C's, Ángeles Ribes, es va mostrar ahir molt crítica amb la manera com aquests grups han portat aquest tema: “Ja es va portar a la comissió de Carrers i allà no els devia agradar gens que la conclusió fos que fossin els veïns els qui finalment diguin si volen o no el canvi de carrer; sembla que, la participació, la volen per a algunes coses, però no quan els pot anar en contra.” Ribes diu que el seu grup està d'acord que es revisin els noms de personatges que van ser repressors i assassins, però també afirma que no se'ls pot jutjar a tots igual: “En quaranta anys de franquisme hi va haver molts càrrecs públics i aquella era l'única manera de fer un servei públic.”
