Referent per a l'independentisme, ferm opositor al règim franquista i figura clau en la pervivència de la llengua catalana durant la dictadura, el filòleg i expresident d'ERC Jordi Carbonell va morir ahir als 92 anys. Nascut a Barcelona el 23 d'abril del 1924, Carbonell va ser un dels membres fundadors de l'Assemblea de Catalunya als anys setanta i va exercir de portaveu de l'entitat durant la històrica manifestació de l'Onze de Setembre del 1976 a Sant Boi de Llobregat, la primera en la incipient democràcia. “Que la prudència no ens faci traïdors”, exclamava Carbonell aquell 11 de setembre, una de les més emblemàtiques frases del filòleg.

També durant els anys setanta, i sota l'allargada ombra del règim franquista, Carbonell va ser director de la Gran Enciclopèdia Catalana i va coordinar la redacció dels primers fascicles de l'Enciclopèdia, fet pel qual va esdevenir un dels principals divulgadors de la llengua catalana de l'època. Però la tasca de Carbonell en la lluita antifranquista es remunta fins als anys quaranta. Finalitzada la Guerra Civil espanyola, Carbonell inicia els seus estudis superiors a la Universitat de Barcelona. Després d'un pas fugaç per la Facultat de Dret, ben aviat es decantaria per estudiar filologia. A la Facultat de Filosofia i Lletres establiria els primers contactes amb referents catalanistes de l'època com ara Ramon Aramon o Jordi Rubió. El 1942 creava el Front Universitari de Catalunya, i es convertia així en militant clandestí contra la dictadura. També a la universitat coneixeria Hortènsia Curell (amb qui s'acabaria casant), que el va posar en contacte amb els Estudis Universitaris Catalans (EUC), una entitat clandestina organitzada per l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), en què treballaria des del 1946. Durant els anys cinquanta, Carbonell també col·laboraria en publicacions en llengua catalana com ara Germinabit i Serra d'Or.

El seu compromís amb la divulgació del català agafaria embranzida durant els anys seixanta, quan el geògraf Enric Lluch i el fundador d'Edicions 62, Max Cahner, li ofereixen encapçalar l'edició d'una gran enciclopèdia en català. Un any més tard, naixeria la Gran Enciclopèdia Catalana, de la qual Carbonell dirigiria els quatre primers volums. A causa de la seva tasca i a la seva vocació antifranquista, durant aquella època Carbonell va ser detingut en nombroses ocasions per les forces franquistes. El 1969 és detingut pel seu càrrec de director de la Gran Enciclopèdia Catalana, i el 1971 tornaria a ser interceptat per la policia, aquest cop per haver participat en l'Assembla d'Intel·lectuals celebrada a Montserrat. En aquella ocasió, el filòleg exigiria el seu dret a declarar en català durant els interrogatoris policials, fet que li comportaria maltractaments i tortures de la policia franquista.

La intimidació del règim, però, no impediria a Carbonell continuar la seva implicació política contra la dictadura. L'any 1969, el filòleg català participaria en la creació de la Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya i, anys més tard, també seria membre del Consell de Forces Polítiques. Arran de la seva implicació política i el seu compromís amb les llibertats socials i nacionals de Catalunya, Carbonell seria un dels fundadors de l'Assemblea de Catalunya i el 1970 signaria el Manifest de Montserrat. Lluny de la política institucional, amb l'arribada del règim democràtic del 1978, Carbonell va impulsar el moviment Nacionalistes d'Esquerra, i va ser president de la Universitat Catalana d'Estiu del 1970 al 1975. L'any 1992, Carbonell decideix ingressar a ERC, organització en la qual ocuparia la presidència del 1996 al 2000, a petició del llavors secretari general del partit, Josep-Lluís Carod-Rovira.

El llegat de Jordi Carbonell, tant en l'àmbit polític com en el filològic, l'ha fet mereixedor de nombrosos reconeixements, com ara la Creu de Sant Jordi (el 1984), la medalla d'or de la Generalitat de Catalunya (2001) i la medalla d'honor de Barcelona (2002). Més tard, el 2014 Carbonell va rebre el premi Dignitat de la Comissió de la Dignitat i el 2016, el premi Pompeu Fabra de la direcció general de Política Lingüística de la Generalitat. L'avançada edat de Carbonell tampoc li va impedir participar en els esdeveniments més notoris dels últims anys. L'any 2010 va participar en la manifestació del 10-J contrària a la sentència del TC contra l'Estatut i el 2012 va ser un dels convidats a l'acte de constitució de l'ANC. L'octubre passat també va ser present durant la declaració de Mas al TSJC pel 9-N. Assistent infal·lible als actes d'ERC, Carbonell serà recordat com un dels més ferms defensors de les llibertats de Catalunya.