Un avantmatx en plena canícula

Setè Aplec per la Independència ahir a Arenys de Munt sota un sol de justícia i una xafogor enganxifosa. Potser per això els organitzadors, en una de les seves paradetes, venien granissats per a tots els gustos, i els de l'ANC, ventalls. I sí, ja fa set anys que Arenys de Munt va organitzar aquella primera consulta popular sobre la independència que va desencadenar centenars de consultes populars que ens han abocat a on som. L'aplec d'ahir, com altres actes independentistes que ja s'estan fent arreu del territori, va ser una espècie d'avantmatx d'entrenament de la gran diada que s'espera per diumenge que ve. “Sobretot apunteu-vos a la manifestació. És important anar-hi, però apuntar-s'hi també”, es recomanava des de l'escenari.

El degoteig d'assistents, que en cap moment van col·lapsar l'espai, va ser constant tot el dia. Els oradors van ser conscientment escoltats i aplaudits. Públic fidel. Entremig del públic s'hi bellugava fent fotos Josep Manel Ximenis, exbatlle d'Arenys, principal impulsor d'aquella primera consulta.

Al matí, damunt l'escenari, va ser el torn del periodista Salvador Cot, de l'escriptora i editora Liz Castro, membre del secretariat de l'ANC, i de l'economista Elisenda Paluzie, entre d'altres. “Les coses van molt ràpid”, va dir Cot, que va assegurar que la DUI és reconeguda internacionalment, tot i que va advertir que és cert que “no podem demanar ajuda a la comunitat internacional perquè no ens la donarà, però, si ho fem bé (és a dir pacíficament), sí que ens reconeixeran”.

A Arenys ahir tothom havia posat la directa i ja es donava per fet que la DUI es farà d'aquí a un any. Liz Castro va parlar del granet de sorra que representa cada un dels independentistes i la importància de les unilateralitats. “Per buscar el nou món que volem no hem de demanar permís”, va advertir, i va recordar que la feina de la gent de base, “que no ha demanat permís a cap institució”, és la que ha aconseguit posar-nos on som ara. “Sí, a Arenys va començar tot, però en realitat abans d'Arenys ja havien passat coses; tot és una successió de fets i de la feina de formiga de la gent normal. Abans d'Arenys hi va haver la manifestació dels 10.000 a Brussel·les, i aquesta va sorgir d'un blog muntat per set persones que després de la sentència del TC van voler crear un espai on poder parlar, i aquell blog ja venia de gent que...” Liz Castro va recordar una frase de Jordi Bilbeny: “No podem decidir com morirem, però sí com viurem amb dignitat.” I va ser contundent: “No té sentit esperar un permís de gent que no ens el vol donar.” Per tant, va aconsellar, hem de tirar pel dret. Després d'un dinar popular i un concert, a la tarda es va homenatjar Quim Torra i Montserrat Carulla.