“Detectem més ganes que mai”

En absolut. El que detectem, quan anem als pobles a fer assemblea, és que hi ha més ganes que mai, que aquesta sigui la definitiva i que els polítics facin també la feina que els toca fer. Quan en una assemblea informativa a la gent del poble els demanem qui hi anirà s'aixequen encara més mans que altres anys. Però quan els preguntem qui s'ha inscrit, llavors en baixen moltes.

Com sempre ha passat. I aquesta vegada encara més, perquè en ser a Lleida i a tocar de casa, preveiem que hi haurà gent que hi anirà sense haver-se inscrit, això és inevitable. Però demanem a tothom que s'inscrigui: és la millor manera per aconseguir que tot rutlli molt bé, que l'organització tingui una previsió de quanta gent vindrà a Lleida, perquè no és el mateix gestionar una manifestació de 20.000 persones que de 40.000 o més.

De moment [divendres passat] s'han inscrit 14.000 persones, i calculem que els manifestants seran finalment uns trenta mil, o fins i tot més, quaranta mil. És
difícil de calcular.

Sí. La del no a la guerra del 2003 va reunir unes 20.000 persones, aquí se superarà. En els darrers anys, entre 15.000 i 20.000 persones anaven des de Ponent a les manifestacions de Barcelona i a la Via Catalana. Ara això se superarà amb escreix. Ens estem trobant amb molta gent que deia que no hi anava perquè era a Barcelona o a Amposta o on els toqués, i en canvi ara la tindran a prop de casa i aprofitaran per venir i dir la seva.

Un dels trams a Barcelona és per als Països Catalans, però el més probable és que la gent de la Franja que vulguin participar-hi vinguin a Lleida i, en el cas del Matarranya, a la de Tarragona.

S'ha buscat que tothom tingui una seu a una hora de casa seva, al més a prop possible. En el cas del Pirineu de la demarcació de Lleida, el punt més proper és Lleida, excepte els de l'Alt Urgell i la Cerdanya, que se'ls ha assignat Berga. Però aquesta és una de les coses més emocionants: veure com malgrat les distàncies i els inconvenients vindrà gent de l'Aran, del Pallars, de la Ribagorça, de tot arreu. L'altra dia em va emocionar molt una trucada d'una dona que portaria la seva mare, que va en cadira de rodes, des del Pirineu de la Franja, perquè no es vol perdre aquesta manifestació i vindran a Lleida a viure-ho.