política exterior
El govern crea quatre delegacions més a Europa
Ginebra, Copenhaguen, Varsòvia i Zagreb han de completar l'expansió de la diplomàcia catalana pel continent abans no acabi la legislatura
Romeva acusa Margallo de no actuar com a “ministre de tots”
Tenir una representació a l'exterior amb vocació d'estat i a l'altura del país. Així va descriure ahir el conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, l'objecte de l'ampliació de la xarxa de delegacions del govern a l'estranger aprovada en el darrer consell de govern. Ginebra, Copenhaguen, Varsòvia i Zagreb seran les quatre noves seus amb què l'executiu vol completar el mapa de la diplomàcia catalana a Europa abans que acabi la legislatura, amb permís del pressupost que aquesta setmana es comença a negociar. El ritme del desplegament dependrà precisament dels nous comptes.
L'expansió decretada ahir pretén cobrir tota l'àrea dels països nòrdics des de Copenhaguen –amb accés a membres de l'Associació Europea de Lliure Comerç (EFTA)–, la zona del Bàltic des de Varsòvia, els Balcans des de Zagreb i tenir entrada als organismes multilaterals instal·lats a Ginebra. En el cas de la capital croata, el govern vol posar un peu també al conjunt de països de l'Europa sud-oriental, és a dir, el delegat tindrà el mandat de prospecció a Grècia, Bulgària, Moldàvia i Romania.
“No es tracta de ser a tot arreu, sinó d'arribar a tot arreu” és la filosofia de Romeva, que concep aquestes delegacions com a hubs territorials. “Continuem endavant”, va remarcar el conseller, en un missatge adreçat també a Madrid. L'aprovació de les quatre noves delegacions arribava l'endemà que el ministre d'Afers Estrangers espanyol en funcions, José Manuel García-Margallo, mantingués diverses reunions amb representants vaticans i italians per tractar de la qüestió de la independència de Catalunya, i organitzés una roda de premsa a l'ambaixada espanyola a Roma per acusar la Generalitat d'estar duent a terme “una ofensiva internacional per explicar les seves raons del separatisme”.
Romeva va replicar que García-Margallo “no està actuant com a ministre de tots els espanyols, sinó d'una part”. “No només està obviant, sinó que està anant en contra del que democràticament una part molt important del territori està plantejant. No fa de ministre d'un estat, sinó d'una opció que el que fa és negar un dret democràtic”, va lamentar el conseller.
Aval estatutari
Romeva va reiterar la determinació de continuar explicant Catalunya al món amb la legitimitat legal que atorga l'Estatut i amb l'aval democràtic d'un mandat parlamentari.“El que no s'entén és que al segle XXI un país com Catalunya no estigui ben representat a l'exterior. No fer-ho seria una irresponsabilitat i un incompliment de l'Estatut”, va advertir. “La nostra feina és parlar amb tothom i fer arribar el que està passant a tothom, proporcionar aquesta informació a tots aquells actors que s'hauran de pronunciar”, va explicar.
El titular d'Exteriors no va concretar la despesa que comportarà l'obertura d'aquestes quatre seus noves, uns recursos que va qualificar de “ben invertits”, “molt raonables” i “útils”. Amb aquesta expansió i l'obertura, dilluns passat, de la delegació del govern a Portugal –amb seu a Lisboa–, la Generalitat dóna per completada la creació de delegacions prevista a Europa, que es completa amb les ja existents a França i Suïssa, a Alemanya, a Itàlia, a Àustria, amb la delegació del govern davant la Unió Europea, a Brussel·les, i amb la del Regne Unit i Irlanda. Justament, la setmana passada va prendre possessió el nou delegat a Londres, Sergi Marcén.
LES FRASES
Nou impuls al registre de catalans a l'exterior
En el pack d'exteriors que va aprovar ahir el govern hi havia també el projecte de llei de la comunitat catalana a l'exterior, una norma que vol reconèixer els catalans expatriats com a subjectes amb drets i deures en l'àmbit de les competències de la Generalitat i garantir-los l'accés als seus serveis. Es tracta d'un projecte que ha de permetre dissenyar noves estructures de relació amb les 140 comunitats catalanes fora de Catalunya reconegudes pel govern i bastir un nou marc de relacions. “El fet migratori català no sempre ha estat reconegut en la mesura de la seva importància i el projecte de llei pretén resoldre aquesta anomalia, iniciar la correcció d'uns dèficits en drets i deures que no estaven coberts i donar un nou impuls al registre de catalans a l'exterior”, va explicar Romeva.
D'altra banda, coincidint amb el cap de setmana de la Diada tindrà lloc a la seu de l'Orfeó Català de Mèxic la primera Trobada de Casals Catalans a l'Amèrica Llatina. En l'ordre del dia hi ha dissenyar “un pla d'acció en el nou escenari polític, considerant els canvis que es puguin donar a Catalunya”.