El govern espanyol torna a ignorar el clam dels carrers

“Per a una Diada per a tots els catalans.” Poc abans que comencessin les grans concentracions arreu de Catalunya, Mariano Rajoy aprofitava per reclamar, a través de les xarxes socials, una Diada “de seny, llibertat i respecte”. Per primera vegada, el president del govern espanyol en funcions es dirigia als catalans amb motiu de l'11-S. Però, més enllà de la formalitat, La Moncloa, com ja havia fet anys anteriors, va ignorar el clam d'independència que es va escoltar als carrers.

Després d'una setmana de gestos i declaracions des de Madrid que semblaven voler escalfar l'ambient polític a Catalunya: els avisos de la fiscal general de l'Estat, Consuelo Madrigal, contra el procés; l'amenaça d'il·legalització del Ministeri de l'Interior al PDC, i les declaracions del ministre José Manuel García-Margallo dient que un “atemptat se supera, però la dissolució d'Espanya és irreversible” –no desautoritzades pel PP–, ahir es va optar per desoir els manifestants. Enguany, la Diada va coincidir amb diumenge i aquest fet li va servir a l'executiu popular per eludir qualsevol comentari públic. Només s'hauria justificat pel fet que hi hagués alguna circumstància “excepcional”, indicaven la vigília.

Avui, però, està previst que Rajoy es pronunciï sobre l'11-S en una reunió al Congrés amb els seus diputats per analitzar la situació política. En tot cas, de portes endins, el missatge previ era similar a anys anteriors: consideraven que el clam d'independència és minoritari i no representa el conjunt –la tesi de la “majoria silenciosa” que no surt al carrer– i, al damunt, atribuïen la presència a la manifestació del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, a un intent de dissimular la divisió que afirmen que viu el sobiranisme i esmorteir una eventual menor afluència de manifestants –estaven convençuts que el procés va perdent suport social–. En clau política, s'assegurava també que Puigdemont necessitava fer un gest amb vista a superar la moció de confiança. La dirigent del PP estatal, Andrea Levy, unia aquestes dues tesis assenyalant que l'11-S s'ha convertit en “una manifestació que crida a la separació, el sectarisme i la radicalitat”, mentre desqualificava Puigdemont adduint que no pot governar per una majoria aquell “que posa a davant els interessos d'una minoria radical”. Per al PSOE també n'hi va haver, i en aquest sentit l'acusava de practicar “una indefinició acomplexada”.

I de la mateixa manera que saben que Ciutadans avalarà fil per randa totes les seves actuacions, el PP dóna per fet que si els pròxims mesos vénen “mal dades” i s'han de prendre decisions més “dràstiques”, el PSOE no serà capaç de no posar-se al costat del govern espanyol. Així que, malgrat que ara se'ls critiqui per considerar que són massa ambigus amb les seves propostes de reforma constitucional, el PP considera que, si avança el procés, el PSOE rectificarà.