diada de l'onze de setembre
L'esprint final cap al nou país
Ajuntament, Diputació i Generalitat defensen que sigui l'última Diada reclamant “la llibertat” de decidir
Manifestacions i actes en moltes ciutats i pobles
En els parlaments dels actes institucionals ahir a Girona, el convenciment que aquest serà l'últim 11 de setembre en què cal reivindicar un estat propi i la necessitat de fer un últim esforç cap a la independència van ser constants. En l'acte que es va fer a la Diputació, l'alcaldessa, Marta Madrenas; el vicepresident primer de la Diputació, Miquel Noguer, i el delegat del govern a Girona, Eudald Casadesús, van reclamar un any més el dret a decidir i van mostrar el seu convenciment que ja som a tocar de ser un nou país d'Europa.
Casadesús va obrir els parlaments destacant que cal sumar el màxim de voluntats pel dret a decidir i va tenir un especial record per a Muriel Casals, assegurant que el millor homenatge que es pot fer a l'expresidenta d'Òmnium Cultural és “continuar el rumb que ens va assenyalar”. L'alcaldessa de Girona va esperonar tothom, “malgrat el cansament”, a continuar donant suport al procés independentista: “Esperem que sigui l'última Diada que hem de sortir al carrer per demanar que se'ns deixi decidir el nostre futur.” Va recordar que fa anys que es reclama el nou estat i va fer un símil amb una cursa: “Hem de fer aquest esprint final que fan els atletes. Estem a tocar de la línia de meta, hem de serrar les dents i prémer els punys i sortir tots al carrer.” Miquel Noguer va tancar els parlaments assegurant que amb la Diada Catalunya “tornarà a projectar al món una imatge cívica i pacífica” per deixar clar que els catalans persegueixen “un nou horitzó”, i va defensar que aconseguir el nou estat depèn “de nosaltres mateixos”. “Europa no ens dirà que no”, va assegurar.
Després de l'acte a la Diputació, com cada any, es va celebrar L'Onze a les dotze a la plaça del Vi, que es va omplir de gent per cantar Els segadors i donar suport a la lectura del manifest per part del militant de l'esquerra independentista Joan Daunis, que va assegurar que els independentistes no estan cansats de lluitar, però sí que ho estan “i molt de la durada de l'anomenat procés”. Per això va reclamar “que s'acabi d'una vegada el procés, o el processisme ens enderrocarà a nosaltres”. Per això, va dir, cal que emprenguem la via unilateral cap a la independència. També va intervenir en l'acte el president de l'Ateneu d'Acció Cultural (ADAC), Joan Sibill, que va demanar als presents que tinguin confiança i donin suport “a les persones que estan al davant del procés independentista”.
Dinar popular de la CUP
Ofrena a Irla
Les commemoracions de la Diada Nacional a Sant Feliu de Guíxols van començar de bon matí, amb l'ofrena floral de les institucions –Generalitat, Diputació, Consell Comarcal i consistori– a la tomba de l'expresident Josep Irla al cementiri guixolenc, en què van participar unes dues-centes persones. Enguany, va recordar el president comarcal, Joan Català, es compleixen 150 anys del naixement d'Irla al municipi, i va recordar-ne una cita adient: “Bo és que els pobles no oblidin aquells que abnegadament l'han servit.” Miquel Noguer i Eudald Casadesús van defensar a Sant Feliu els anhels de democràcia del poble català davant l'ofensiva judicial del govern espanyol vers les institucions del país. I l'alcalde guixolenc, Carles Motas, va reivindicar la tasca d'Irla i molts altres catalans “apàtrides” en l'exili o la dictadura, que va comparar amb els refugiats que fugen dels conflictes a Síria i l'Iraq.
Sant Hilari Sacalm
A la demarcació de Girona també té un lloc destacat cada any l'ofrena floral al monument del general Moragues, a Sant Hilari. En l'acte va intervenir l'alcalde, Joan Ramon Veciana, es va fer una audició de sardanes i ofrenes florals per part d'entitats, partits i Mossos i es va cantar Els segadors.
Terra negra
Com cada any també, el collet de Terra Negra, on conflueixen els municipis de Llagostera, Caldes, Tossa i Vidreres, va ser un punt de reivindicació i ahir s'hi van aplegar unes 350 persones. Amb aquesta trobada els quatre municipis donen cada any el tret de sortida als actes de la Diada. També es van fer actes reivindicatius en molts punts de la geografia gironina i les principals ciutats, entre aquestes Blanes, Lloret, Figueres (amb ofrena floral al monument als drets dels pobles) i Olot, on es va hissar una estelada gegant.