Primera baula
Puigdemont supera la qüestió de confiança amb els vots de la CUP, disposada a travar una cadena de confiances però no a avalar qualsevol pressupost
S'acosta a CSQP amb el referèndum pactat però no n'aconsegueix l'abstenció
Primera baula de la cadena de confiances que Carles Puigdemont i la CUP s'han proposat construir en els pròxims mesos per culminar el procés. El president de la Generalitat va superar ahir la votació de la qüestió de confiança amb el suport dels cupaires, satisfets per l'assumpció política del referèndum i oberts a avalar el pressupost, però negociant-lo abans, i sempre que el govern no calqui els comptes que els anticapitalistes van tombar a la cambra el juny passat. Abans, però, hauran de soldar la segona baula de la cadena en el debat de política general de la setmana vinent. Serà llavors quan JxSí i la CUP concretaran, en les propostes de resolució, el marc del referèndum que el govern s'ha compromès a convocar durant la segona quinzena de setembre de l'any vinent, a tot estirar, prenent com a base la nova legalitat catalana que establirà la llei de transitorietat jurídica.
El debat que s'atansa també serà un examen per al gir sobiranista de Catalunya Sí que es Pot, coincidint amb la gestació d'un nou partit liderat pels comuns d'Ada Colau. L'aposta de l'executiu pel referèndum, que s'inicia amb l'accentuació de la demanda de la consulta pactada que fins ara ha estat inviable, va suscitar un tímid apropament del grup que presideix Lluís Rabell. Només va ser verbal, durant l'estira-i-arronsa entre el president del grup parlamentari i Puigdemont. A l'hora de votar no es va traduir en una abstenció.
La resta de forces de l'oposició van carregar contra l'actualització del full de ruta del govern. Segons C's, els independentistes tornen a la “casella de sortida” buscant un nou aval de les urnes, i fingeixen que avancen pedalant sobre una “bicicleta estàtica”. El PSC nega l'existència d'una majoria social favorable a la desconnexió, mentre que el PP va culpar l'executiu de deixar Catalunya “en mans dels radicals”. Pels populars, Puigdemont és, directament, de la CUP, i estan convençuts que el govern de la Generalitat en cap cas podrà executar un referèndum “il·legal”, contrari a la legalitat espanyola.
A qualsevol preu, no
L'anunciat suport dels anticapitalistes a la inèdita qüestió de confiança –la primera que es dirimia al Parlament– no va estalviar els retrets de Puigdemont cap a la CUP ni de la portaveu parlamentària de l'esquerra independentista, Anna Gabriel, cap al president, especialment després de l'ultimàtum de dimecres, quan Puigdemont els va advertir que avançarà les eleccions si no blinden l'aprovació del pressupost.
“Votar aquesta confiança que avui votarem no els dóna, a vostès, carta blanca per poder emprendre una pressió política que pretengui obligar ningú a votar un pressupost en què no creu”, va sentenciar Gabriel. La portaveu de la CUP va admetre la seva disposició a avalar-lo, però no a qualsevol preu. “No votarem un pressupost abans de veure'l i tampoc votarem un pressupost que reprodueixi els comptes als quals ja vam dir que no el mes de juny”, hi va afegir. La CUP divisa en els comptes una oportunitat per traslladar a la ciutadania el “progrés” social que acompanya la independència. En altres paraules, com un instrument per afavorir la multiplicació del nombre de sís en el referèndum.
Perfils ben definits
No hi va haver tensió, però sí un esmolat marcatge de perfil, propi de dos actors que comparteixen i gestionen discursivament les contradiccions que comporta sargir un pacte per assolir la independència des de posicions programàtiques gairebé antagòniques en els altres eixos. Puigdemont va recordar a la CUP, en forma de retret, que al juny va incomplir el pacte d'estabilitat parlamentària; el mateix que havia comportat sis mesos abans la renúncia d'Artur Mas a la presidència i la investidura de Puigdemont, revalidada ahir. “Vaig sentir aquí que em deien que els pactes mutaven”, els va etzibar l'exalcalde de Girona. El president va assenyalar igualment que la majoria social independentista és diversa i els comptes n'han de ser un reflex: “Possibles, viables, útils.” I ho va rematar així: “Suposo que són conscients que hi haurà molts obstacles a fora. Jo només demano que no n'afegim a dins, perquè, si farcim la ruta d'entrebancs, el referèndum és inviable.”
Posant la directa, la CUP va fixar la pregunta de la consulta d'autodeterminació: “Vol que Catalunya esdevingui una república independent? Sí o no.” Com a primera força defensora del referèndum unilateral d'independència, la formació anticapitalista va voler subratllar que no és una proposta “partidista” que sorgeixi de la seva “exigència”, sinó senzillament “ la via per dirimir de manera democràtica el conflicte amb l'Estat espanyol”. El grup de Gabriel espera ara que la setmana vinent es fixi la data exacta del referèndum, els dispositius i els mecanismes legals i executius que hauran de sustentar-lo. Els cupaires es desvinculen, però, de l'enèsim intent d'acordar una consulta amb Madrid. Una proposta repescada, sobretot, per intentar que Catalunya Sí que es Pot pugi al tren del procés, encara que sigui tan sols per a un tram del recorregut.
No, però potser sí
“Volem un referèndum útil, amb efectes polítics i jurídics que faci una crida a tota la societat catalana, no només als independentistes”, va detallar Rabell. El president del grup parlamentari de CSQP va reiterar que la via unilateral no té prou suport social per tirar endavant i, en canvi, el fet de replegar forces i unitat política podria forçar un acord amb Madrid, tot i admetre'n les dificultats. Per això va instar els independentistes a buscar aliances a l'Estat espanyol, amb la premissa que la crisi que viu la política espanyola no es podrà resoldre sense abordar el conflicte català. Tot i celebrar el retorn al referèndum pactat, Rabell va advertir que no signarien “xecs en blanc”. Puigdemont es va mostrar disposat a anar avançant amb els de la confluència “partit a partit”.
Ara bé, el president de la Generalitat va reiterar que el govern no s'aturarà en espera del permís de l'Estat espanyol per consultar la ciutadania. Insistint en la proposta de tirar endavant un referèndum, sense adjectius, prenent com a base una nova legalitat catalana, va atribuir als catalans el poder d'establir per la via dels fets que la convocatòria esdevingui o no una consulta vinculant, a tots els efectes: “És la gent la que decidirà si el referèndum és vàlid o no, però si la gent decideix que el referèndum és vàlid, jo crec que el que hem de fer és acceptar el veredicte de la gent i posar-nos a treballar”, va concloure.
En acabar la llarga jornada, que es va convertir en un heterodox debat de política general sense acabar-ho de ser (el de debò comença dimecres), Puigdemont va acostar-se a donar la mà a tots els líders dels grups parlamentaris. La determinació dels uns i dels altres no espatllava la cortesia parlamentària.
