Política
CECILIO RODRÍGUEZ
ALCALDE DEL PONT DE VILOMARA I ROCAFORT (PSC)
“El Bages ha estat anys abandonat”
Assegura que la clau per a les millores a la C-55 ha estat “la unitat de tots els alcaldes”
Reivindica un institut escola i una llar residència d'avis sense oblidar que “cal continuar aplicant polítiques socials”
Un home d'entitats.
Explica que el seu pare mai el va forçar a entrar a la política i que el seu accés va ser “un camí lògic”: “Vaig estar al futbol i a la ràdio i vaig ser un dels fundadors del grup de joventut del poble. I arriba un moment que comences a militar, et proposen d'anar en una llista i veus que és el pas lògic per continuar fent coses.”
Cecilio Rodríguez és tot just el tercer alcalde que ha tingut des dels primers comicis democràtics el Pont de Vilomara i Rocafort, i és fill del
primer batlle que aquest municipi del Bages sud va tenir després del franquisme. El Pont és terra socialista. El PSC hi governa des d'aquell 1979, i pràcticament sempre amb majories absolutes.
No tenen rival?
El vot local és el que compta més i la demostració és que en altres eleccions ha guanyat un altre partit i posteriorment al Pont ha tornat a guanyar el PSC. En les autonòmiques del 2010 va guanyar CiU i el 2011, la primera vegada que era el candidat, vam passar de sis a vuit regidors.
El seu pare va ser el primer alcalde democràtic. Ha viscut la política a casa des de ben petit?
Sí, però segurament m'hi vaig posar perquè justament el meu pare no em va dir mai ni que m'hi posés ni que havia de votar un partit. Quan vius a casa veus una manera de pensar i de fer, però mai m'hi va forçar. De fet, quan em vaig fer militant no ho va ni saber.
Com ha de ser el mandat?
De continuïtat. Hi ha moltes famílies que estan superant les dificultats gràcies als ajuntaments, siguin del color que siguin, però hem de continuar amb les polítiques socials perquè no està tot fet. Al Pont vam multiplicar per sis la partida de serveis socials i vam posar un tècnic d'inserció laboral a jornada completa. A l'inici del mandat teníem un 19% d'atur i ara estem al 14%. Són 71 persones menys.
Què li cal al Pont?
L'institut escola. És una reivindicació. Ara els alumnes van a Sant Vicenç de Castellet a fer l'ESO. Ens toca per nombre de nens i perquè l'institut de Sant Vicenç s'està quedant petit. I li aniria bé perquè podrien alliberar aules per fer més cicles formatius, que són molt necessaris per a una part important de la població que està a l'atur. També la llar residència. És difícil que la Generalitat concerti places, però aquí no hem començat la casa per la teulada. Tenim un centre de dia de trenta places que funciona i que necessita un complement que són uns llits residencials. El projecte preveu rehabilitar una zona a tocar del centre, que optimitzaria el servei amb 16 llits, dels quals esperem que alguns es puguin concertar. No és una obra faraònica.
Quines reivindicacions té el Pont respecte a la C-55 i la C-16?
Sempre he mantingut que no es poden fer accions individuals per
a la C-16 i la C-55, perquè van paral·leles però no tenen connexió entre si, amb la qual cosa encara que posis l'autopista gratuïta, si no fas les connexions necessàries hi ha gent que continuarà agafant la C-55. Reclamem el desdoblament de la C-55 com a mínim fins a Castellbell, però també el ramal de connexió nord amb la C-16, que trauria molt trànsit de la C-55 de la gent que per exemple baixa de Berga i vol accedir a les àrees del Bufalvent de Manresa o al revés.
a la C-16 i la C-55, perquè van paral·leles però no tenen connexió entre si, amb la qual cosa encara que posis l'autopista gratuïta, si no fas les connexions necessàries hi ha gent que continuarà agafant la C-55. Reclamem el desdoblament de la C-55 com a mínim fins a Castellbell, però també el ramal de connexió nord amb la C-16, que trauria molt trànsit de la C-55 de la gent que per exemple baixa de Berga i vol accedir a les àrees del Bufalvent de Manresa o al revés.
Com veu les darreres actuacions que s'han fet a la C-55?
Les obres han servit perquè no hi hagi morts i aquí tots hi estàvem d'acord, però això no ens pot fer oblidar que hi va haver un dia que la comarca es va col·lapsar. I no tinc clar que no torni a passar. Amb tot, crec que la clau ha estat la unitat que hem demostrat els
alcaldes, perquè abans no hi havia veu pròpia. I quan ens hem ajuntat s'han mogut. Darrerament s'han fet moltes actuacions, però cal recordar que durant molts anys i amb governs de tots els colors polítics aquesta comarca ha estat abandonada.
alcaldes, perquè abans no hi havia veu pròpia. I quan ens hem ajuntat s'han mogut. Darrerament s'han fet moltes actuacions, però cal recordar que durant molts anys i amb governs de tots els colors polítics aquesta comarca ha estat abandonada.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.