12-O, tancat a Badalona avui per ordre judicial
Un jutge prohibeix a l'Ajuntament de Badalona obrir avui les portes de les seves dependències
El govern municipal acata la decisió però la qualifica de “cop d'estat contra la sobirania local”
L'Ajuntament de Badalona no obrirà avui les portes tot i que la voluntat del govern municipal era que l'administració funcionés, en la mesura del possible, com qualsevol dia laborable. El jutjat contenciós administratiu número 14 de Barcelona va acceptar ahir al migdia la petició de la delegació del govern espanyol a Catalunya i va resoldre prohibir al consistori badaloní l'obertura de les dependències municipals durant la Festa de la Hispanitat.
A grans trets, el magistrat interpreta que la intenció de l'executiu de Guanyem Badalona en Comú, ERC i ICV-EUiA de transformar en “festiu voluntari” la Festa de la Hispanitat “té un rerefons polític que perjudicaria l'interès general, social i col·lectiu de la celebració, així com la llibertat ideològica dels treballadors municipals”.
El govern municipal havia ofert a la plantilla acudir avui al seu lloc de treball i, a canvi, fer pont el divendres 9 de desembre. Els regidors del govern, tret d'alguna excepció, i la majoria de càrrecs de confiança també havien expressat la intenció de presentar-se a la feina. Però el jutge, tot i que desestima alguns dels motius al·legats en la seva denúncia per la delegada del govern María de los Llanos de Luna, ha entès que hi ha un argument de més pes que la resta que justifica la seva decisió: “Resulta evident que la decisió de l'Ajuntament obeeix a un determinat plantejament polític o ideològic, perfectament lícit i respectable, de manera que la decisió individual de cada treballador d'anar o no a treballar, malgrat el que pugui argumentar-se per part de l'Ajuntament, pot no ser enterament lliure i, a més, podria resultar contrari al dret fonamental a la llibertat ideològica.” “Existeix –segons el magistrat– un risc cert que l'actuació administrativa impugnada obligui els empleats públics a significar-se, en un sentit o un altre, amb relació a la festivitat del 12 d'octubre.”
Tan bon punt es va conèixer la notícia, els representants del govern local van comparèixer per confirmar que acatarien la sentència, amb l'única motivació de no perjudicar aquells empleats que havien comunicat a recursos interns la voluntat de treballar. Un total de 47 ho havien demanat, segons el govern, si més no fins ahir al matí. Tots aquests faran festa però els regidors i els càrrecs de confiança tenen intenció de mantenir els seus plans.
Ahir, desconeixedors de quin rumb agafaran les accions convocades per al dia d'avui, l'executiu local es va haver de conformar a buidar el pap contra el PP i contra l'estament judicial. “És un cop d'estat contra la sobirania local”, va afirmar el tinent d'alcalde de Badalona Democràtica, Jose Téllez (Guanyem Badalona en Comú). L'edil va acusar el PP d'“utilitzar les institucions democràtiques i el poder judicial per atacar governs locals”. En una línia similar es va manifestar el tinent d'alcalde de Badalona Democràtica, Oriol Lladó (ERC), que es va referir als fets com a “acte de persecució política”. Tots dos regidors van lamentar la manera d'actuar del poder judicial, “sense marge per al diàleg ni per al recurs”. Efectivament, la resolució del jutge no accepta cap mena de resposta per part del consistori badaloní. El magistrat cita tant l'Ajuntament de Badalona com la delegació del govern espanyol per l'endemà del 12 d'octubre.
Qui no va amagar ahir la seva satisfacció amb la decisió del jutge va ser el regidor del PP a Badalona i president del grup del PP al Parlament, Xavier García Albiol, tot qualificant la resolució de “molt bona notícia”. Albiol va lamentar que “aquesta senyora”, en referència a l'alcaldessa, “hagi organitzat aquest espectacle per a no res, quan ni tan sols hi havia una demanda dels treballadors”. Els populars rumien ara si forçar un ple extraordinari on es voti la reprovació de l'alcaldessa. El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, va afegir més llenya al foc en declarar que “associar la festa nacional espanyola amb un genocidi cultural a Amèrica només es pot fer des de la més absoluta indigència cultural perquè, a diferència del que van fer altres nacions europees, Espanya va apostar pel mestissatge i no per crear reserves d'indis”.