“El PSC ha de formular una proposta de reforma federal”

Les nostres trajectòries són diferents. Jo vinc del món local. Hem de tornar a ser una alternativa creïble. No només hem de modernitzar l'estructura organitzativa sinó que hem de treballar amb la gent per recuperar l'espai públic de la política, on a dia d'avui s'està fent molta política. Hi ha exdirigents del partit que ens demanen valentia política, que el PSC recuperi l'orgull socialista.

Ara més que mai nosaltres hem de mantenir la nostra autonomia com a partit polític en relació amb el PSOE. Esperem que finalment el PSOE reflexioni sobre el canvi de posició que plantegen a la investidura i es mantingui en el no. Estem parlant d'una dreta que està esquitxada de corrupció per totes bandes.

Mantindrem el no. Fins ara el Miquel Iceta s'ha expressat en la mateixa direcció. Primer, perquè som un partit autònom. Estem federats a partir d'un protocol d'unitat socialista que ens porta a defensar interessos comuns, que en el 78 es definien com la lluita de classes. En el llenguatge d'ara vol dir tenir una coherència política amb els nostres principis fundacionals, defensar les persones treballadores. No tindria cap sentit avalar un govern que va aprovar la llei mordassa, que va en contra del dret sindical, que ha fet una reforma laboral que ha anat en contra dels treballadors, i que té una visió retrògrada de l'Estat.

El que diu el protocol és molt coherent. Fins i tot parla que la unitat d'acció mai ha d'estar en contra de la llibertat de pensament dintre del partit, mentre la llibertat de pensament no traeixi els principis fundacionals del partit. Això és el que ara, en certa manera, el PSC reclama en relació amb el PSOE. Ens agradaria que el PSOE no canviés la posició i, si decidís canviar-la, que fes el mateix que va fer quan el pacte amb C's, que la militància pugui dir. Val més anar a terceres eleccions i perdre dos punts que no quedar-se fent de crossa al PP i perdre la capacitat de ser una alternativa real des de l'oposició. Preferim trencar la disciplina de vot a ser incoherents amb els nostres votants i les nostres bases.

La Declaració de Granada esbossa quines haurien de ser les futures reformes constitucionals, parla del reconeixement de la singularitat de Catalunya i la millora del finançament. Quin és l'error que hem comès com a PSC? No hem desenvolupat aquell document. Ens hem quedat emparats en un document que només dibuixa la solució però no la formula. Cal una proposta de reforma constitucional, d'Estat plurinacional, per al debat. Si no, el PSOE no podrà liderar una alternativa per a Espanya davant del PP. El PSC ha de formular la proposta de reforma constitucional, per poder-la discutir amb la resta de forces polítiques, per encetar un altre marc conceptual de debat. Hem de trencar el bloqueig que hi ha avui. Què plantejo jo? Fem un referèndum sobre la base d'aquest acord, que haurà de ser consensuat per tothom. Aquells a qui sembli insuficient el model d'Estat plurinacional que planteja se situaran en el no. I, per tant, manifestaran el seu desig legítim de ser independents. Amb les majories que hi ha al Congrés aquest referèndum per la independència no s'autoritzarà. Hi haurà un moment que tothom s'haurà d'asseure en una taula i intentar canviar el ritme. Això no vol dir renunciar al que un aspira sinó ser capaç de desbloquejar una situació que és greu i que ja dura massa temps.

Sí, el que passa és que ens hem de posar d'acord en quin tipus de referèndum fem. Si al darrere no té un acord previ, un referèndum només et situa davant d'una fotografia sense matisos. Per això és important que la pregunta es formuli sobre la base d'un acord previ. Tant si surt sí com si surt no, podràs avançar sobre la base d'aquest acord. A part d'estar reconegut per l'altra part, perquè sigui efectiu has de tenir una majoria molt clara. Posem-nos d'acord sobre quina base plantegem el referèndum, perquè tenim experiències recents dolentes.

La gent té més ganes que mai de participar a les primàries perquè ara mateix tenim dos models enfrontats de fer política, tristament: el que va succeir al comitè federal del PSOE i les primàries del PSC. Tenim companys de Madrid que ens diuen: “Us heu de mantenir en el no i nosaltres ens donarem d'alta en el PSC.” El PSC torna a tenir un paper protagonista també en la política espanyola. Per moltes lleialtats, ens havíem quedat una mica desdibuixats.