Política
La polèmica festa de la Hispanitat i Nacional d'Espanya
Un dia per no celebrar-lo
Una desena d'ajuntaments gironins obren portes el Dia de la Hispanitat per protestar per la imposició d'aquesta festa
L'equip de govern de Viladamat envia la bandera espanyola a la delegada de l'Estat per manca d'ús
A Vergesels regidors de la CUP van atendre els veïns que van anar a l'ajuntament a fer gestions
L'alcalde de Verges, assegut darrere el mostrador de l'ajuntament atenent, juntament amb quatre regidors més, de Tot per Verges-CUP, els ciutadans que s'hi arribaven per fer gestions; l'equip de govern de Viladamat, enviant la bandera espanyola a la delegada del govern a Catalunya, María de los Llanos de Luna; l'alcalde de Celrà, argumentant que no es tenia intenció de celebrar una festa imposada, “que ve del Dia de la Raça” i que commemora un genocidi, o els regidors de la CUP de Girona, entrant per la porta de la casa de la vila, tot i estar tancada. A més, el centre d'atenció primària de Sarrià de Ter va obrir, i va ser l'únic de Catalunya a fer-ho. Aquesta va ser ahir la fotografia que una desena d'ajuntaments gironins [vegeu peça] van voler transmetre per manifestar el seu rebuig a la festa del Dia de la Hispanitat i, també, com a suport als regidors de Badalona, que van obrir les portes de l'ajuntament desobeint una ordre del jutge i que es poden exposar a responsabilitats judicials.
Deu del matí. Ajuntament de Verges. L'alcalde, Ignasi Sabater, i els regidors Jordi Tubert, Marc Roura, Susanna Ribas i Núria Roca atenien un bon grup de gent, com ara la Marta Santos, que va anar-hi amb la doble intenció de demanar un permís per fer foc i demostrar, a la vegada, el seu rebuig per una festa que considera imposada. “No tenim res a celebrar i a més d'aquí a poc ja serem un estat independent, amb les nostres pròpies festes”, va dir Sabater, que va explicar que es va deixar escollir al personal treballar i fer la festa un altre dia, però aquest va optar per seguir amb el calendari de festes.
A Viladamat, que també obre des de fa més de quatre anys, es va fer un pas més i radical: enviar la bandera espanyola per correu a la delegada del govern de l'Estat. L'ensenya va acompanyada d'un escrit on bàsicament es diu que en vista de l'ús que té i la posició que reiteradament ha manifestat l'equip de govern, la bandera no tornarà a onejar més al municipi.
A les 12 del migdia, a l'ajuntament de Celrà, l'equip de govern estava reunit. Aquest municipi també és veterà. El seu alcalde, Dani Cornellà, va explicar que de la seixantena de treballadors, a una trentena se'ls va deixar escollir treballar o canviar el dia per un altre: “N'han vingut a treballar uns deu”, i va afegir: “Aquesta festa representa ara mateix el genocidi que es va fer arran de la conquesta d'Amèrica, és imposada.”
A l'ajuntament de Girona, tancat al públic, tot va quedar en una foto; de fet, dues. A primera hora els quatre regidors de la CUP van entrar per la porta de l'ajuntament per anar-hi a treballar –van aprofitar per estudiar les ordenances– i mostrar el seu rebuig a la festa. La CUP havia demanat sense èxit que ahir no fos festiu a Girona. L'alcaldessa, Marta Madrenas, va anar a treballar amb el seu equip –després es va desplaçar fins a celebració dels actes de la patrona de la Guàrdia Civil–. Madrenas va explicar que es va deixar la decisió dels dies festius anuals en mans dels sindicats.