«Estem en una democràcia i no es pot posar un morrió a la boca de la gent»

–«Espero que no. Això va començar a treballar-se amb un termini molt breu i era imprescindible començar de seguida, perquè la complexitat és enorme. Durant tres setmanes hi va haver converses entre alcaldes i regidors de Decidim.cat, incloent-hi la CUP, i tota una sèrie d'entitats i plataformes, amb Òmnium fent de pont. Es va arribar a un acord per coordinar el procés que va ratificar un dissabte Decidim.cat, però algunes de les entitats se'n van desmarcar el dilluns. I el problema, que anàvem advertint dia rere dia, era que si no s'arribava a un acord aviat no hi seríem a temps.»

–«No em veia amb la capacitat d'organitzar-ho a tot Catalunya sobre la base del treball voluntari, sense diners i sense acord. A Osona se'ns va plantejar si ho volíem fer per al 13 de desembre. Allà tot és abastable. I ho fem amb una dedicació plena. Això no treu que estiguem en contacte amb persones d'altres municipis i els assessorem telefònicament.»

–«Cooperem i col·laborem, però la nostra dedicació exclusiva és a Osona, on hi ha una col·laboració plena entre els partits, des de CDC fins a Maulets, i entitats de tota mena.»

–«Només es podrà fer on es pugui garantir el rigor. És a dir, que només puguin votar les persones empadronades en una localitat i que només ho puguin fer una sola vegada, amb vot secret i totes les garanties. Això sense tenir la llista del cens electoral ni el padró municipal i recollint els majors de setze anys i els que no tenen dret a vot perquè no tenen la nacionalitat espanyola. És a dir, la immigració dels últims anys, cosa que hi afegeix dificultat documental, a banda que són gent que no té costum de votar perquè fins ara no hi ha tingut dret. L'objectiu és que es faci un referèndum al màxim nombre de municipis d'Osona amb el màxim de garanties, complint no ja les normes establertes en la legislació sinó els criteris de bones pràctiques de la Unió Europea i les Nacions Unides, tenint l'administració en contra, sense poder fer servir cap dels seus documents, i sobre la base del voluntariat. Tot això costarà uns 40.000 o 50.000 euros. Compari-ho amb el que costa una campanya electoral.»

–«D'aportacions privades. No n'hi ha de cap àmbit públic, ni administratiu, ni de partits. Només d'empreses i de guardioles de persones.»

–«No. És difícil que ho facin, tenint en compte el poc temps que queda. Volíem que revisessin si la nostra normativa garanteix un sistema electoral fiable, net, transparent, i si ho volien verificar in situ. De la mateixa manera, un cop tinguem tancada la llista de municipis en què es farà referèndum i a quins col·legis electorals, oferirem als partits amb representació a la comarca i amb grup al Parlament si volen nomenar interventors i apoderats.»

–«No és la seva feina. En una democràcia són els ciutadans els que vigilen els governants, no al revés. Si considera que hi ha d'haver algun problema, que vagi als tribunals, en lloc d'amenaçar els ciutadans, com a representant d'un govern autoritari propi d'un tractament de dictadura.»

–«No. Tenen el mateix valor que el referèndum sobre la Constitució Europea o el de l'OTAN. El primer valor que tenen és que la gent s'organitza després d'estar molts anys recolzada en l'administració i pren les seves pròpies decisions. El segon és veure que, per molt que el govern espanyol no estigui disposat a autoritzar un referèndum sobre la independència, és possible fer-lo amb garanties, perquè estem en una democràcia i no es pot posar un morrió a la boca de la gent. El tercer dependrà dels resultats i de la participació: tindrà un efecte polític veure si als ciutadans els interessa el tema i què en pensen. Quan la gent vota, sempre té efectes.»

–«Són plenament legals. Si no, com es va fer el referèndum d'Arenys? Potser hi ha qui pensa des de fa anys que tot el que no faci l'administració no té valor, però ara es demostra que si la gent s'organitza és capaç d'organitzar referèndums al marge de l'administració i les seves amenaces. No hi ha possibilitat d'impedir-ho, perquè és legal.»

–«Tots aquells que han de tenir en compte què vol la gent. Perquè en una democràcia les decisions les pren el poble, no els governs. Els catalans ho hauran de fer en primer lloc, els espanyols també, i Europa i els Estats Units. Com a comissió organitzadora, fem campanya de participació. La del «sí» o del «no» toca fer-la als partits i les entitats.»

–«No. Quan dins del procés legal oficial hi hagi uns centenars d'ajuntaments que demanin un referèndum, i ho faci el Parlament, i el govern, i per iniciativa popular, l'Estat només podria aturar-ho exercint la violència. Quan això va passar a Montenegro, la Unió Europea va intervenir i va convèncer Sèrbia.»

– «El fet que el PSOE i el PP la neguin però no autoritzin referèndums és un senyal que ja existeix. La del referèndum és una consulta directa sobre una qüestió, diferent del que es vota en unes eleccions.»